El pressupost per l’any 10. 2- Inconsciència o incontinència?

Tot just es van saber les primeres línies del projecte de Pressupost per l’any que ve es varen començar a alçar veus de diversos col·lectius que consideraven que la disminució de recursos que se’ls augurava era perjudicial per les necessitats del país i, òbviament, per ells.

Els que de moment s’han mogut més són els membres de la comunitat científica i investigadora. Però també els components de les Corporacions Locals i d’altres col·lectius s’estan queixant. Per la part de la pujada d’alguns impostos, afectats varis, l’hostaleria i el turisme, per exemple, també rondinen, i ara, alguns, veuen amb més bons ulls la deducció famosa dels 400 € que va ser tant blasmada.

Moltes d’aquestes qüestions es varen sentir la setmana passada a la tribuna del Congrés en el debat de les esmenes a la totalitat al projecte de P.G.E. ’10 que varen presentar diversos grups (PP, CiU, ERC-IU-ICV, i part del Mixt, BNG, UPyD). En el “totum revolutum” d’aquest debat, amb posicionaments contradictoris, lògics, entre les diferents opcions, però a vegades incongruents en el sí de la mateixa opció, es va fer poc esment, o millor dit, es va fer servir poc per l’anàlisi de la situació i per establir propostes de sortida, a l’estat actual de les finances de l’Estat. Val a dir que, potser, tampoc el Govern hi va insistir gaire.

Amb les dades publicades i accessibles a la pàgina web del Ministeri d’Economia i Hisenda he confegit el quadre següent de les liquidacions de les operacions no financeres dels pressupostos de l’Estat dels darrers anys, sense els OO.AA (Organismes autònoms). No els pressupostos, que es discuteixen cada any i les modificacions que desprès s’hi van incorporant, sinó les liquidacions realitzades. Evidentment la corresponent a l’any passat, 2008, és l’avanç, i les dues xifres del 2009 corresponen a la previsió inicial (el pressupost) i a la previsió que he extrapolat a partir de les dades conegudes de liquidació d’ingressos i despeses fins al mes d’agost.

Quadre 1. Dades en milions €. Font IGAE.

Bé, ja es veu. És bastant clar. Les xifres són molt bones fins al 2007. No estan malament el 2008, podríem assimilar-les al 2002 en que hi va haver una lleugera recessió, i es malmeten totalment el 2009.

Tot això és força conegut. D’una part els estabilitzadors automàtics han comportat més despesa i menys ingrés, el que ajuntat amb les decisions polítiques d’estimular l’economia i mantenir la necessària protecció als més afectats, ja sigui treballadors o sectors empresarials, ha disparat el dèficit. El fet no és específicament espanyol, ni la causa ni els efectes i el seu volum. Eurostat acaba de fer pública una nota en la que 20 dels 27 països de la U.E. no compleixen els criteris del Pacte d’Estabilitat i Creixement en quant al dèficit i al deute públic acumulat.

I crec que és a partir d’aquesta situació que hem de fer el debat de la política pressupostaria que permet veure quin joc vol fer cada opció política.

Què representa gastar menys? Perquè ha de ser molt menys, no?

Què representa “collar” més als rics? Perquè ha de ser collar-los molt més, no?

Què vol dir endeutar-se més ja que tenim, encara, poc deute? Perquè ha de ser un endeutament ja superior als ingressos tributaris, no?

O, en tot cas, quina combinació es proposa de les tres variables?

De moment el Govern, en el convenciment (i/o la confiança) de que la situació econòmica s’estabilitzarà a partir d’ara, que vol dir que no empitjorarà més, no que millorarà substancialment per tornar als nivells anteriors, presenta un mix (una barreja, en llenguatge normal) de contenir la despesa, augmentar alguns ingressos i apostar per un dèficit encara assumible.

L’esforç d’explicació ha de partir de les dades del quadre, que no és el mateix quadre del any passat, també cal dir-ho. No pot ser que es facin discursos, propostes i demandes sense tenir-lo present. Les “virolles” són les que són i, a menys que siguem inconscients o incontinents, ens hem de moure a partir de la realitat i assumir-la i remarcar una i altra vegada que no és genuïnament nostra. Sols cal donar-se un vol pels debats pressupostaris dels nostres veïns. Tot plegat, un exercici de realisme.

Mataró, 22 d’octubre.