Un deu per la Carme!

Ha estat noticia –vés quina venalitat, o banalitat- el vestit, o millor dit, la forma de vestir, de la nostra Carme Chacón a la celebració de la Pasqua militar que es va celebrar abans d’ahir seguint la tradició.

L’etiqueta d’aquest encartonat (i tronat) acte disposava vestit de “pinguino” pels senyors (civils) i vestit llarg per les senyores (se suposa que inicialment sols eren acompanyants sense paper). Evidentment, els militars amb els uniformes i additaments corresponents a la seva arma. Clar, aquest protocol no tenia res previst en el cas de que el Ministre fos una Ministra, aquest protocol està centrat en el passat. Posats a fer, per què no tornar a les perruques postisses?

Mira, com em deia una taxista (de la corda) aquest matí a Madrid, hauria estat pintoresc quand même que l’actual Ministra s’hagués presentat abillada amb un modelet de l’ínclita consort Agata Ruiz de la Prada (total, altres “ministras” abans que ella s’hi ha vestit. Amb una responsabilitat diferent, tot val a dir). Os la imagineu així disfressada manant: “Capitán, ¡Mande firmes!”. Veritat que és inimaginable?

Crec que el gest d’anar vestida amb una gran elegància (estaves molt maca, Carme!), sense desentonar gents per la cerimònia, però trencadora respecte a les rutines protocol·làries pot ben representar un cop de timó en la marxa d’aquests vaixells que malgrat la seva aparença són al ulls de la ciutadania autentiques carcasses buides. M’agradarà veure quines seran les indicacions protocol·làries per l’any que ve, segur que hi haurà un abans i un desprès malgrat el què opinin els “casposos” i els reaccionaris tradicionalistes.

Cal remarcar que ha hagut de ser una dona d’avui la que ha fet el gest de trencament amb aquestes rèmores. Els homes continuen mesells amb les cues a les jaquetes anacròniques. Crec que va ser l’Alfonso Guerra l’únic que es va negar a disfressar-se en el seus temps al Govern.

Estic convençut que des de dins de la institució militar també s’agrairà aquesta alenada d’aire frec que està representant el pas de la Carme pel Ministeri de Defensa. Això sols ha estat un gest d’imatge, més important són els continguts de les seves polítiques tal com va quedar palès en el seu discurs. En Lluis Reverter, que d’aquestes coses en sap un niu, suposo em donaria la raó. Quan me’l trobi dalt d’un avió, que és on ara tinc l’oportunitat de veure’l, li preguntaré.

Madrid, 8 de gener.