Elx de nou.

Activitat diversa a la Comissió de Cultura del Congrés. Els membres del GPS som convocats a desplaçar-nos a Elx per visitar la bimil·lenària ciutat que té per dues vegades la qualificació de Patrimoni de la Humanitat, pel Misteri i pel Palmerar.

Malgrat que ja havia fet el “tour” temps enrere pel meu compte, i el programa pràcticament era el mateix que ja vaig conèixer, m’apunto a l’excursió. Tornar a fer la visita, aquest cop en pla oficial amb els companys i companyes del GPS m’era plaent.

Vaig volar directament des de l’aeroport del Prat. Fent temps, adquireixo una de les darreres novel·les d’Andrea Camilleri: “La muerte de Amalia Sacerdote” per llegir durant el viatge. M’hauria pogut estalviar la despesa. El diari va ple del escàndol del seguiment i espionatge entre les fraccions rivals el PP de Madrid. No, si la realitat sempre supera la ficció, no debades Camilleri s’inspira sempre en fets reals. Va! Què algun castís en faci una novel·la!, amb l’Espe i el Faraó de protagonistes a l’ombra i el munt de secundaris, periodistes, picoletos, ensuma braguetes i jutges que estan sortint. O, tot sols quedarà en un “sainete zarzuelero”?

L’alcalde d’Elx ens insisteix en la reivindicació principal de la població: el retorn de "la Dama” perquè resti allà definitivament. Crec que el tema és delicat. Problemàtic al menys. Coneixent el país…, vaja als uns i als altres, centralistes i cantonalistes.... Ens obsequien amb una reproducció de l’escultura, una panereta de dàtils i el DVD del Misteri, com toca. Agraït! Em perdo, pel horari del meu avió de retorn, la visita a una fàbrica de sabates i l’obsequi del parell corresponent. Llàstima!

El company bloggero Carlos González Serna, que va ser molts anys portaveu socialista a l’Ajuntament, ens ha atès molt bé. Gràcies, Carlos!

Ah! sense problemes idiomàtics (català/valencià) amb els nostres interlocutors il·licitans, això que ja estàvem a la ratlla de la frontera lingüística, el Vinalopó, i cap reticència en els companys/es “sociates” que varen tenir més elements per comprendre la realitat cultural del país. Ferrán, no és difícil. Ho fan, ho fem, difícil, tots plegats.

Mataró, 22 de gener.