Dos territoris “particulars”, Catalunya i el País Basc, bé, particulars des de “Madrid”. A tot arreu de la pell de brau, excepte en ells dos, no hi ha cap debat sobre Espanya. Aquesta és, i punt. Com en tota bona concepció nacionalista. Però a Catalunya i al País Basc s’enfronten tres concepcions d’Espanya: La que és (minoritària), la que no és (no gens minoritària, però en gran part vergonyant) i la que pensa i vol una Espanya diferent ( i aquesta és la que guanya).
Deixem els bascos/es que parlin per ells. Els ciutadans/es de Catalunya, els catalans, què carall!, del origen que sigui, manifesten majoritàriament que volen ser espanyols bilingües, que volen ser espanyols que s’autogovernen, que volen ser espanyols plurals.
Probablement aquests conceptes als ciutadans de la resta d’Espanya els són aliens. Perquè –pensen- han de qualificar el seu gentilici? Ho entenc. Ells no tenen el nostre mateix gruix d’història. No és que la seva història sigui més prima que la nostra, sinó que la tenen diferent (potser, fins i tot, més gruixuda, sols cal mirar qualsevol llibre de la matèria).
El primer que han de fer, doncs, els socialistes de la resta d’Espanya és entendre amb qui han de pactar: Amb nosaltres, els socialistes catalans, que som dels seus ideològicament malgrat ser diferents culturalment. Nosaltres volem mantenir la nostra llengua, nosaltres volem aprofundir el nostre autogovern, nosaltres volem continuar sent la fàbrica d’Espanya (en agroalimentari, en exportació de béns industrials, en turisme, en els serveis,...).
Ho enteneu? Ho enteneu bé? Llavors, un euro de més per Catalunya no és un euro de menys per ningú! És un euro de més per Espanya! Els vots aplegats pels socialistes catalans no són per la vella Espanya. Són per una nova Espanya, dipositats en usdefruit en una esperança que no cal decebre i molts menys menystenir. Ens direu que no hi tenim lloc en l’Espanya del futur?
Cal que ho entengueu i ho expliqueu als vostres conciutadans/es. Si voleu us podem ajudar a fer-ho. A Salamanca, o a Sevilla. A Canàries i a A Coruña. Penseu que si guanya l’Espanya de sempre, si no avancem i construïm junts l’Espanya plural, no manareu vosaltres. Manarà la dreta de sempre. Com sempre D’ella en són els reis.
Per cert, no em penedeixo de no haver votat al President del Congrés dels Diputats. Crec que legal i realment és al revés del que ell diu avui.
Mataró, 14 d’agost.
1 comentari:
Hola Manel!
De vegades sembla que ser Català és com una cursa d'obstacles. Obstacles dins del país, obstacles amb les institucions a Madrid, obstacles i més obstacles.
Crec que la societat catalana està molt tipa de culebrots polítics i això de la negociació del nou finançament té la pinta d'acabar com la versió esbojarrada d'allò que ja vam viure fa dos anys amb l'aprovació de l'Estatut a les Corts.
Ningú no es capaç de veure que ens farem mal? Tan sonats estan aquests de Madrid?
Publica un comentari a l'entrada