16 d’agost, 2007

La consciència germànica.

De cara enfora tenen ben assumit el seu passat, especialment el seu passat més recent.

Com a Nació, en el concepte difús -tan diferent del francès- que van construir ells mateixos, la cultura, la llengua, la història, es remunten al Sacre Imperi Carolingi. Com a Estat, amb el que comporta de institucions, lleis i procediments, són més recents, de començaments del s. XVIII, amb la creació del regne de Prussia i més tard l’Imperi Germànic, a finals del XIX, que tindrà curta durada.

L’assumpció de la seva història més recent la tenen plasmada físicament entorn el monument més emblemàtic de Berlín: la porta de Brandenburg. (Me la imaginava més gran)


A un centenar de metres cap a l’oest (en el que era sector occidental quan la ciutat estava dividida), enfilant l’avinguda del 17 de Juny a la dreta, s’alça el monument commemoratiu als soldats soviètics morts a la II Guerra Mundial que va provocar Tercer Reich.













Cap al sud, per la Eberstrasse a mà esquerra, hi ha tota una mansana que conté el monument del Holocaust en memòria dels jueus assassinats pels nazis alemanys entre 1933 i 1945. Espectacular i sobrecollidor.



Cap a l’est, per la famosa Unter der Linden, entremig d’imponents edificis històrics reconstruïts (la Universitat, l’Òpera, el Museu d’història, el Palau del Príncep,...), hi ha el impressionant edifici del Neus Wache (nou cos de guàrdia) que acull ara el memorial de totes les víctimes de les guerres i les dictadures. La nuesa estètica del seu interior on sols hi ha una copia de l’escultura “Mare amb el seu fill mort” de l’artista berlinesa Käthe Kollwitz sota el forat permanentment obert de la cúpula del edifici és impactant.


I cap el nord, continuant per la Eberstrasse a mà esquerra, hi ha de nou el nou Reichstag amb la cúpula que va reconstruir Norman Foster que ha esdevingut un atractiu turístic de primer ordre sobre mateix de la sala de sessions de la Cambra Baixa alemanya.


Mataró, 16 d’agost.

4 comentaris:

Jordi Pedret ha dit...

Benvolgut Manel,
ja tenim una cosa més en comú: el gust per Berlín i - suposo - les ganes de tornar-hi.
Algunes coses que m'emocionen d'aquesta ciutat, i que no has posat al post ben segur que per falta d'espai, són el senzill monument als diputats d'esquerres assassinats pels nazis, davant el Bundestag i, a un lateral d'Unter den Linden, davant la vella Biblioteca, el memorial de la crema de llibres.
Una abraçada,
Jordi Pedret

P.S.: Per cert, la setmana passada vaig descobrir Dresden. Te la recomano de tot cor.

Manuel Mas i Estela ha dit...

Hola Jordi:
El monument que dius si que el vaig veure, el memorial no, sincerament. Ganes de tornar-hi? I tant! Com a tants altres llocs que també m’han agradat. Però, em queda tant de món per veure…! I el temps és tant limitat!
A la tornada tindrem ocasió de parlar-ne. Salutacions cordials i records.

Pia Bosch Codolà ha dit...

Manuel
Coincideixo amb tu i en Jordi Pedret, ja ho has vist al meu "post". A mi també em varen impactar molt la "Neue Wache" i el monument a les víctimes de l'holocaust, i també el memorial de la crema de llibres. Però el que més em va agradar va ésser la vitalitat de la ciutat .
Records i felicitats pel blog . És excel.lent i molt "currat".
Pia Bosch

sarraceno ha dit...

Espero que en su deambular por Berlín le diera tiempo de vistiar
el espacio "la topografía del teror" (http://www.topographie.de/en/ort.htm). Por su situación y lo que muestra un sitio que aclara y de miedo.