03 d’agost, 2007

El concert dels "dos pájaros".

El recital es feia en un espai tancat al costat del camp de futbol a la zona esportiva de Vilartagues a Sant Feliu de Guíxols. Al entrar vaig tenir una vaga sensació i record del Canet Rock de l’any 75, però, és clar, ni el temps ni la música són els mateixos. Ah! Els anys no perdonen. Molta gent, ple a vesar.

Els “pájaros” van fer un llarg i bon concert, unes dues hores i mitja. Moltes de les seves cançons més emblemàtiques, ara cantades per un, per l’altra, a duo, intercanviant-se els papers i a vegades canviant-ne les lletres. Amb un bon i sòlid acompanyament instrumental dirigit pel mestre Miralles i en Pancho Varona. Sempre m’han agradat els acompanyament de les seves composicions. Fent comèdia, al final disfressats per “La del pirata cojo”, algun acudit, sorpreses esperades com el “canalla” Sabina cantant “Paraules d’amor”, o traduint i cantant en català alguna de les seves pròpies obres, “Jo no vull...”, o en Serrat en pla rockero que és una vena que sempre li ha agradat, i cantant des de “Cançó de matinada” fins a “Cremant núvols”. Un magnífic escenari i una bona posada en escena.

Probablement, els joves, acostumat a aquesta mena de recitals dels seus intèrprets diran que no n’hi ha per tant. Però el que hem anat fent camí a la vida amb l’obra d’aquests “pájaros”, que érem majoria al recital, en varem sortir satisfets. Tampoc sé com es fa als recitals de les estrelles d’ara, però crec que hi havia molta organització i logística darrera del acte.

Mataró, 3 d’agost.

2 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

segur que la gent amb aquest concert no és va seure per terra com a Canet Rock

salutacions des de Reus

manuel mas ha dit...

Doncs precisament em va venir a la memòria Canet (jo hi vaig ser) per que abans de començar tothom seia (no jeia, ep!) per terra. Érem molts, diuen que uns 12.000. Però quan va començar l’espectacle no va haver més remei que seguir-lo dempeus. Van ser més de dues hores i mitja, i pels que no som ja de la primera volada fou una xic cansat. Suposo que els joves que en aquesta mena de recitals a més a més ballen deuen acabar força esgotats.
Els que aniran a Peralada els veuran asseguts confortablement. Però crec que no tindrà la mateixa gràcia.
Salutacions cordials des de Mataró.