El concert dels "dos pájaros".

El recital es feia en un espai tancat al costat del camp de futbol a la zona esportiva de Vilartagues a Sant Feliu de Guíxols. Al entrar vaig tenir una vaga sensació i record del Canet Rock de l’any 75, però, és clar, ni el temps ni la música són els mateixos. Ah! Els anys no perdonen. Molta gent, ple a vesar.

Els “pájaros” van fer un llarg i bon concert, unes dues hores i mitja. Moltes de les seves cançons més emblemàtiques, ara cantades per un, per l’altra, a duo, intercanviant-se els papers i a vegades canviant-ne les lletres. Amb un bon i sòlid acompanyament instrumental dirigit pel mestre Miralles i en Pancho Varona. Sempre m’han agradat els acompanyament de les seves composicions. Fent comèdia, al final disfressats per “La del pirata cojo”, algun acudit, sorpreses esperades com el “canalla” Sabina cantant “Paraules d’amor”, o traduint i cantant en català alguna de les seves pròpies obres, “Jo no vull...”, o en Serrat en pla rockero que és una vena que sempre li ha agradat, i cantant des de “Cançó de matinada” fins a “Cremant núvols”. Un magnífic escenari i una bona posada en escena.

Probablement, els joves, acostumat a aquesta mena de recitals dels seus intèrprets diran que no n’hi ha per tant. Però el que hem anat fent camí a la vida amb l’obra d’aquests “pájaros”, que érem majoria al recital, en varem sortir satisfets. Tampoc sé com es fa als recitals de les estrelles d’ara, però crec que hi havia molta organització i logística darrera del acte.

Mataró, 3 d’agost.