Vaig veure l’anunci del Seat Ibiza per Televisió i vaig quedar garratibat
. Entrant a la pàgina web de Seat pots veure l’anunci complert: “La sorprendente historia de la hormiga y la cigarra” Resumit: Juan estudia, s’esforça, aconsegueix feina, prospera i es compra un Ibiza. Mentre que Pedro, toca la guitarra a casa seva, toca més música, toca i toca, descansa de l’esforç(vagueja), y també es compra un Ibiza... sense pagar res d’entrada i li regalen 6 quotes. Sensacional!!Quin missatge es dedueix de l’anunci?: Que no t’hi matis, tio!! Bon rotllo!! No pateixis, t’ho posem fàcil, ja pagaràs!!.
Però, quins valors vol transmetre aquesta empresa? No s’adonen del que estan col·locant a les cases? I els amos d’aquesta marca son alemanys!!
Fa pocs dies (27-12-05) a la tertúlia de COMRàdio “La nit” vam parlar del tema del ERE (expedient de regulació d’empresa) que aquest dies està vivint la SEAT. Es posava sobre la taula a debat la insensibilitat amb que s’havia fet: les dates nadalenques per comunicar-lo, el tipus de treballadors afectats, la pròpia forma de comunicar-ho... Quelcom de tot això a portat cua desprès del 22 de desembre, i els mitjans de comunicació se’n han fet ressò.
Vaig manifestar que aquesta forma de procedir no era més que una altra expressió de la deriva en que, a la meva manera de veure, està immensa aquesta empresa que històricament a estat un dels vaixells insígnia de la indústria catalana i espanyola. És evident, des de fa un quant temps, que els dirigents de la matriu que és Volskwagen, el principal grup automobilístic europeu, no encerten, o no han trobat, el paper que SEAT ha de tenir en el grup, quins productes volen fer-li fer, i a on volen situar la seva producció en un mercat saturat i enormement competitiu. Sembla que els darrers llançaments no han aconseguit les fites que esperaven i posen de manifest aquestes mancances i així els hi ha anat.
Desorientació, insensibilitat, i en aquest marc, l’anunci amb el que començava l’article denota frivolitat i passotisme. Diuen que han canviat al Director comercial, crec que algun cap més s’hauria de posar sota la destral. O, és que sols han de rebre els treballadors? Les xifres són eloqüents: L’any 2005 el grup Volskwagen va vendre 5,24 milions de vehicles, dels quals 422 mil corresponen a SEAT, un 8,05% del total. Però resulta que aquest any 2005 el grup va augmentar les seves vendes un 3,2%, mentre que SEAT les va reduir en un 4,5%. Això vol dir que l’any 2004 el percentatge de la indústria catalana sobre el conjunt va ser del 8,7%. Es a dir, que SEAT va endarrera com els crancs, i camí de ser poc rellevant pel conjunt.
Amb aquest panorama no crec que sigui gaire difícil augurar res de bo pel futur. I aquest si que és un bon problema per dedicar-hi hores i esforços.
Mataro, 14 de gener.
P.E. Acabo de llegir que en Montilla i en Rañé van cap a Wolfsburg dilluns que ve. Bien!
3 comentaris:
Senyor Mas, no puc veure les dades. No tots estem subscrits a El Pais on-line. Llegim diaris que són insultats per El Pais(que en aquest assumpte es posa al costat de la COPE i insulta una redacció sencera només per un article).
Hola Senyor Mas. Primer, saludar-lo com a mataroní a l'exili que també soc. Segon, que jo sàpiga tothom té dret a guanyar-se la vida com vulgui. Ja sigui treballant 3 mesos sense parar i descansar la resta com fan alguns (per exemple: la majoria de grups a qui el seu consistori contractava per les Santes o els propietaris dels xiringuitos a qui otorgaven llicències) o fent anuncis com jo o fins i tot escrivint comentaris impropis d'algú que diu que es d'esquerres com fa vostè.
Hola Aleix:
Em sembla que hem interpretat l’anunci d’una forma diferent (i potser sóc jo el que l’ha mal interpretat). Ja sé que el començament de l’anunci es veu en Pablo tocant la guitarra en un concert. Dona, doncs, la impressió de fer (de treballar) de músic. Però el títol del spot és expressiu: La sorprendente història de la cigarra i la hormiga. Noi!, a la literatura universal aquesta faula sols té un significat, el del treballador i el del “vago”. Si el publicista volia representar una altra cosa, fet probable (per ex. guanyar-se la vida discontínuament, i d’aquí els pagaments per més endavant) hagués hagut de triar un altre títol. Potser va voler barrejar dos conceptes diferents i va portar a la confusió al receptor dels missatges. Fent que tornaria a corroborar la segona cosa que pretenia dir en la meva entrada: la deriva de la companyia.
En tot cas, gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada