Puix que parla en català, Déu n'hi doni bo.
El murri d’en Joan Fuster va corregir-ho: Puix que parla en català, vegem que diu.
I si alguns s’apunten a dir bestieses, com els altres, llavors “ni cas”, ignoreu-los també.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Le invito a visitar el Blog "La Espuma de los Días". Las informaciones que se ofrecen pueden ser de su ínteres. Un cordial saludo. Alonso Ávila
http://www.avui.com/avui/diari/06/gen/15/133515.htm
Benvolguda Nuria:
“Pedro” sap, per que l’hi vaig dir, que no el contestaria ja que vull saber amb qui dialogo. No m’agrada aquest estil que hi ha a la xarxa d’amagar-se rera un pseudònim. Si em de fer debat fem-lo a cara descoberta, no passa res. El seu blog em sembla interessant, amb coses que m’agraden i d’altres que no. Ell/ella(?) està en una “ona” diferent a la meva, tant respectable com qualsevol altra.
Pel que fa a l’Estatut. Ja he manifestat que no sóc nacionalista, fins hi tot dic que tot això de les estructures administratives històriques està ja obsolet, pel que em miro el que passa amb un cert distanciament ja que crec que els seus impulsors miren més cap endarrera que cap el futur. Aquest és el meu parer que pot ser tant equivocat o encertat com qualsevol altre.
Records.
Senyot Mas, gràcies per contestar, no tinc cap problema a donar la meva identitat, sóc un noi de Barcelona de 19 anys, em dic Pedro i estudio a la UPF.
Precisament estic totalment d'acord amb vostè, el que passa és que l'estructura històrica que més obsoleta ha quedat és l'estat-nació, doncs avui en dia les fronteres administratives no tenen cap sentit i es consoliden les eurorregions naturals com la de l'arc mediterrani.
Publica un comentari a l'entrada