Ens disposem a sopar a la terrassa d’un senzill restaurant, a la plaça Antelminelli, que dona a un costat de la superba catedral de San Martino de Lucca. Església gran, esvelta, façana extraordinària, mosaics, vitralls, pintures, el Volto Santo,... (Malgrat tot, no li arriba a la sola de la sabata de l’impressionant Duomo de Siena, per ex.)
Acabem de sortir d’un concert: “Una notte all’opera” del festival Puccini e la sua Lucca a la restaurada i desacralitzada Basílica de San Giovanni que hi ha al costat mateix de la Catedral. Això d’Itàlia és sensacional. El concert, sense ser res de l’altre món, ha complert el seu objectiu: conegudes àries i duets de les òperes més populars de Puccini, músic nascut a Lucca, i evidentment glòria local (Turandot, La Bohème, Tosca, Manon Lescaut,...), i amb un començament i acabament de Verdi, glòria nacional: les inefables “La donna è mobile”, i el brindis de La Traviata. La soprano excel·lent, millor que el tenor que era més aviat discret, acompanyats per una jove pianista. L’església amb totes les cadires plenes, majoritàriament de turistes anglesos, té un enteixinat esplèndid, i l’interior és una construcció renaixentista tardana dignament rehabilitada, encara que de fora no ho sembli. Té una capella contrarreformista barroca, lògicament dedicada a Sant Ignasi de Loyola. L’acústica perfecta.
Però, això no és excepcional. A tocar de Lucca, a les afores, a la Villa Oliva Buonvisi, l’Assoziacione Musicale Lucchese enguany fa un festival Boccherini, músic que també va néixer aquí, i del que ara es commemoren els 200 anys de la seva mort. Intentarem anar-hi. I a la Torre del Lago de Puccini, molts vespres d’estiu (51èna. edició), es fan les seves òperes senceres en un amfiteatre artificial a l’aire lliure.
Evidentment, és un altre turisme el que segueix esglésies i monuments, concerts i exposicions (com la mostra de màquines de Leonardo da Vinci que vam visitar ahir, quasi bé a mitja nit). No vull ser elitista, tot això tampoc és tant rar. És el meu turisme, com el de molta gent.
Lucca, 11-08-05.
Mataró, 22-08-05.
P.S. Quin plaer ahir al vespre! Villa Oliva és un esplèndid palauet, que hagués pogut firmar Vasari, al mig de la campanya toscana, amb uns bells jardins. A la “loggia” que dona a Nord – per la frescor a l’estiu – hi van instal·lar no més de 160 cadires, i un formidable quintet va interpretar Mozart i Boccherini. D’aquest darrer, van culminar amb el conegut lively Spanish dance “Fandango” que va fer exclamar als assistents: “Bravissimi!!”, i com a bis una peça de Sarasate. L’entrada valia sols 10e. Una nit inoblidable per l’espai i per la música.
Però, això no és excepcional. A tocar de Lucca, a les afores, a la Villa Oliva Buonvisi, l’Assoziacione Musicale Lucchese enguany fa un festival Boccherini, músic que també va néixer aquí, i del que ara es commemoren els 200 anys de la seva mort. Intentarem anar-hi. I a la Torre del Lago de Puccini, molts vespres d’estiu (51èna. edició), es fan les seves òperes senceres en un amfiteatre artificial a l’aire lliure.
Evidentment, és un altre turisme el que segueix esglésies i monuments, concerts i exposicions (com la mostra de màquines de Leonardo da Vinci que vam visitar ahir, quasi bé a mitja nit). No vull ser elitista, tot això tampoc és tant rar. És el meu turisme, com el de molta gent.
Lucca, 11-08-05.
Mataró, 22-08-05.
P.S. Quin plaer ahir al vespre! Villa Oliva és un esplèndid palauet, que hagués pogut firmar Vasari, al mig de la campanya toscana, amb uns bells jardins. A la “loggia” que dona a Nord – per la frescor a l’estiu – hi van instal·lar no més de 160 cadires, i un formidable quintet va interpretar Mozart i Boccherini. D’aquest darrer, van culminar amb el conegut lively Spanish dance “Fandango” que va fer exclamar als assistents: “Bravissimi!!”, i com a bis una peça de Sarasate. L’entrada valia sols 10e. Una nit inoblidable per l’espai i per la música.
Lucca. 13-08-05.
Mataró, 22-08-05.
2 comentaris:
Només per escoltar Puccinni a la seva ciutat ja val la pena! Vau estar a Torre Del Lago, la casa on va viure?
No, sempre queden coses per fer, La Torre del Lago, les muralles,...això a Lucca, als altres llocs ni t'ho explico. A Florència, per ex. vam passar de llarg de la Catedral. Però ens vam retratar al seu monument que està devant la seva casa natal. Puccini era una mica rar. El segon instrument que més li pleia eren les escopetes.
Publica un comentari a l'entrada