Aquesta tarda he anat a donar el condol a la família del Sr. Manuel Cuyàs i Duran.
La meva infantesa va transcórrer al carrer de Cuba nº 40, 2on,2ona, a l’edifici de ca la Campanilles, davant del Mercat. El nostre pis era interior i tenia una eixida (tal com va cantar després en Serrat: comuna i galliner a la galeria) que donava al pati de mansana que era el nostre petit esbarjo quan estàvem a casa. Des d’allà veia tot un món: el terrat de ca la Rosita, amb la Maria Rosa jugant a saltar a corda; el balcó d’en Pep Ros, al carrer d’Iluro; les finestres d’una fàbrica de la cantonada del carrer Unió; el pati d’en Cot, el graner, que avui crec que és un local de copes; el conill porquí dels Teniente, sota casa mateix; i sempre em va cridar l’atenció un dipòsit d’aigua que hi tenia pintat un ninot. El dipòsit corresponia a la finca del Celler de can Duran (avui bodega Castellví), i m’ha quedat a la memòria que llavors m’explicaren que va ser pintat per en Cuyàs. Era el típic ninot de quatre pals que fan els escolars i de la mida de l’alçada del dipòsit. Segurament va ser el primer, i avant la lettre, “grafitti” que vaig veure. No sé si encara es conserva, ja que el repartiment de l’aigua ha canviat molt en els darrers anys, i probablement la finca deu haver passat de mans, encara que continua amb la mateixa activitat comercial.
Els Duran (recordo vagament en Candi) eren cosins d’en Cuyàs, i el seu establiment va ser en aquella època certament peculiar ja que al fons del celler s’hi varen fer durant uns quant estius unes farres “flamenques” no sé si pels primers turistes estrangers, o d’alguna colla de desvagats lletraferits.
Tot això m’ha vingut a la memòria quan he conegut el traspàs del Sr. Cuyàs. Records de fets i gent de Mataró. Avui que els joves parlen dels MTV, cal dir que la Ciutat ha perdut un dels seus referents, el “ninotaire” Manuel Cuyàs i Duran, tot un senyor de Mataró.
Mataró, 31 de juliol de 2005
La meva infantesa va transcórrer al carrer de Cuba nº 40, 2on,2ona, a l’edifici de ca la Campanilles, davant del Mercat. El nostre pis era interior i tenia una eixida (tal com va cantar després en Serrat: comuna i galliner a la galeria) que donava al pati de mansana que era el nostre petit esbarjo quan estàvem a casa. Des d’allà veia tot un món: el terrat de ca la Rosita, amb la Maria Rosa jugant a saltar a corda; el balcó d’en Pep Ros, al carrer d’Iluro; les finestres d’una fàbrica de la cantonada del carrer Unió; el pati d’en Cot, el graner, que avui crec que és un local de copes; el conill porquí dels Teniente, sota casa mateix; i sempre em va cridar l’atenció un dipòsit d’aigua que hi tenia pintat un ninot. El dipòsit corresponia a la finca del Celler de can Duran (avui bodega Castellví), i m’ha quedat a la memòria que llavors m’explicaren que va ser pintat per en Cuyàs. Era el típic ninot de quatre pals que fan els escolars i de la mida de l’alçada del dipòsit. Segurament va ser el primer, i avant la lettre, “grafitti” que vaig veure. No sé si encara es conserva, ja que el repartiment de l’aigua ha canviat molt en els darrers anys, i probablement la finca deu haver passat de mans, encara que continua amb la mateixa activitat comercial.
Els Duran (recordo vagament en Candi) eren cosins d’en Cuyàs, i el seu establiment va ser en aquella època certament peculiar ja que al fons del celler s’hi varen fer durant uns quant estius unes farres “flamenques” no sé si pels primers turistes estrangers, o d’alguna colla de desvagats lletraferits.
Tot això m’ha vingut a la memòria quan he conegut el traspàs del Sr. Cuyàs. Records de fets i gent de Mataró. Avui que els joves parlen dels MTV, cal dir que la Ciutat ha perdut un dels seus referents, el “ninotaire” Manuel Cuyàs i Duran, tot un senyor de Mataró.
Mataró, 31 de juliol de 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada