Postals d'estiu: Sorpreses d'Assis

1. Cosa estranya (o, no). No fan pagar per veure les meravelles de la Basílica d’Assis. Arreu hem pagat religiosament (mai tant ben dit), fins hi tot a la Cappella dei Principi del conjunt de les tombes Medicee a Florència, que està amb andamiatges de protecció sota la cúpula de Brunelleschi. Però a Assis, suposo que pel caire franciscà, es pot veure tot de franc. Tot no. Per anar al WC s’ha de pagar. Passes per un taulell on una “morenassa” que llueix bona pitrera i porta uns talons de pam et dona un tiquet per, es de suposar, cada micció. Mentre t’alleugeres la bufeta gaudeixes d’una vista sensacional.

2. A la plaça del Comune hi ha l’antic temple de Minerva del s I aC. Sembla que Goethe en el seu viatge a Itàlia quan va arribar a Assis hi va anar directament. El que passa és que l’edifici a través del temps ha tingut tants usos que al final sols hi ha restat d’original la façana. Església pagana, església cristiana, mercat, edifici cívic, església contrarreformista. Quan passes el llindar de la porta la decepció és trobar-te amb un interior que no té res a veure amb el que es presenta d’entrada. Una altra església barroca, que està bé, però és una més de les innumerables que hi ha a Itàlia.

3. Al Duomo de San Rufino torna a passar el mateix. Al darrera d’una espectacular façana romànica la fàbrica existent torna a ser una església barroca. El fet és que institucions mil·lenaris com l’Església Catòlica han hagut d’adaptar-se al temps i a les seves circumstàncies: recursos, tècniques, modes, pensaments,..., i els seus llocs de culte, en aquest cas, han anat variant les seves característiques. A Florència és al revés: la façana del Duomo es va fer al segle XIX, molt temps després que Giotto fes l’espectacular “campanile” que hi ha al costat.

4. A una pizzicatoria de productes típics de la regió hem vist a l’aparador un embotit anomenat “coglione di mulo”. Ens a fet gràcia i n’hem comprat un (suposo que n’havíem d’haver comprat dos). És un salami com un petit butifarró, ja os podeu imaginar. A Castiglione del Lago, però, a les botigues de “prodotti tipici” estava promocionat com a “cojoni di mulo”. Una versió que no difereix gaire de l’altra (català/castellà?) i que s’entén igual.

Perugia, 16-08-05
Mataró, 23-08-05.