Postals d'estiu: El Maresme

Aquests dies estiuencs he fet activitats varies per la comarca.

Tal com ja vaig anunciar en una nota anterior vaig anar al Castell Jalpí, a Arenys de Munt, convidat per la gent del Grup SERHS. Tenia especial interès en veure la finca ja que la meva àvia Anita hi havia treballat de minyona abans de la guerra, i recordo que de petit un dia m’hi va portar( ja deu fer uns 50 anys). D’aquella visita em va quedar a la memòria un passeig en barca per l’estany, que encara hi és. Ara, el casalot està arreglat (en la seva planta baixa) per fer-hi reunions, bodes i banquets, en un intent per part dels actuals propietaris d’ampliar la seva oferta d’aquesta mena de serveis. Va ser inaugurat no fa pas massa, i una placa a l’entrada testimonia la presència en l’acte del Conseller Milà. El dinar posterior va ser exquisit en el menú, i interessant en la conversa i la sobretaula. Em van explicar el procés de diversificació del grup SERHS, tan en l’activitat com en la localització geogràfica on la porten a terme. Crec que és una bona mostra d’allò que en diem la necessària internacionalització de les empreses espanyoles. També em van donar el seu punt de vista sobre l’evolució recent del turisme, en general i en la marxa de l’actual temporada. Rússia, Turquia, Marroc, Brasil, el càtering, la construcció de nous hotels, el “tot comprès”, les companyies aèries de baix cost,... Dinar, doncs, aprofitat.

El vespre del mateix dia sopar a Calella. Cada any, un cop a l’estiu, convidem al nostres fills &Co. a sopar a un restaurant de la comarca. (Sols un cop, no fos cas que s’hi acostumessin). Vàrem anar a El Hogar Gallego. "Caram, em va dir un amic a qui l’hi vaig explicar, això ja son “palabras mayores”!. Certament, bons productes, bon servei, els preus a l’alçada de les circumstàncies, recomanable per anar-hi alguna vegada especial com la que ens va reunir en pla familiar. Malgrat la dificultat per aparcar a Calella, l’existència d’aparcament propi del restaurant facilita l’anada.

Ja he explicat que cada matí faig una mica de bicicleta. Amb en Remi per company, com tantes vegades, vam sortir per la N-II (quin yuyu!) i vam anar fins al Poble Nou de Pineda, a esmorzar a Ca’n Reverter, al peu de la carretera. Som ciclistes de “fonda” (no de fondo), ens recuperem del esforç, ja que és evident que no son destacats esportistes, la fem petar una estona i continuem la marxa. El local, els diumenges d’hivern, està ple de colles de cicloturistes del Àrea Metropolitana que pedalen més que nosaltres. Aquesta ruta, quan no

volem fer l’esforç de passar al Vallés (per Parpers, el Collet, o Ca’n Bordoi) i fer només pla, està bé. Uns 50 km, i a casa. A la porta del bar–restaurant encara hi ha una taula amb un gran porró de vi que va ser una referència en aquests establiments de carretera fa uns anys. (foto Pep Molsosa)

El dissabte a la nit vam anar al Festival de música clàssica del Castell de Santa Florentina a Canet. Un cop a l’any procurem amb la Mª Antònia gaudir de l'hospitalitat de la família Hartmann i assistir a un dels concerts del Festival. Enguany, “I Musici di Vivaldi” amb una primera part dedicada a Boccherini, que és un autor que a mi m’agrada força ( nascut a Lucca, va ser músic a la cort de Carles III a Madrid), i amb una segona part més previsible: “Les quatre estacions” de Vivaldi. El pati del Castell és un molt bon escenari, acollidor i fresc, el virtuosisme dels intèrprets va estar a l’alçada de les peces seleccionades, i una “loggia” plena de personalitats, a més dels organitzadors i patrocinadors, i amb un ressopó com a cloenda de la vetllada. (foto El Periódico)

A la comarca hi ha una variada oferta per omplir l’estiu: cultural (a més de Canet, Santa Susanna, Arenys de Mar,...), museística (Caldes d’Estrac, Argentona,...) gastronòmica (Cabrils...), festiva (festes a cada poble....) paisatgística (les magnífiques platges, Burriac, el Corredor,...). La tenim aquí mateix, no cal anar gaire lluny. Podem aprofitar-la a “tope”!

Mataró, 9 d'agost de 2005.