Postal d'estiu: Tornant a casa

Els Grandi Navi Veloci han fet figa. La Mª Carme ens ha avisat que el vaixell que havia de sortir de Gènova s’havia espatllat i que no sortiria en tres dies, almenys. Ens va donar l’alternativa de tornar des del port de Roma, Civitavecchia. Si haguéssim fet les reserves per Internet a l’hora de la sortida ens haguéssim trobat amb la canya i sense el peix. Alguna avantatge ha tenir fer-ho per agència. En lloc de desfer la ruta vam tirar cap el sud. Vaig entendre perquè els creuers surten des de Barcelona. Civitavecchia està a uns 70 km. de Roma. El port està al davant de la presó construïda a les restes de l’antiga fortalesa que hi havia al lloc. La població no té cap encant, una mica “cutre”. A Barcelona els vaixells surten dels peus de Colón, heus aquí la diferència. Vam dinar a la trattoria “Sora Maria”, i vam coincidir amb uns veïns del nostre carrer. “Mira, li va dir la dona al seu home, aquí a dins del restaurant hi ha un italià que és clavat a en Mas”. Després van constatar que era l’únic i verídic, que diria en Remi. Venien satisfets d’un “tour” de molts dies per Croàcia, Bósnia, i Montenegro, amb els seus fills.

Per sobre les Balears el mar està mogudet. Mig passatge marejat jaient per terra amb les bosses adients a punt. Recapitulem una mica. Torno amb els ulls plens de paisatges suaus i ondulats, amb pobles i ciutats damunt dels turons, amb camps d’arrenglerades vinyes i de gira-sols. De gent, com la cambrera negra de l’hotel, la dependenta xinesa de la botiga on la Mª Antònia a es va comprar una faldilla per 13 euros, l' italo-argentí de la botiga a Siena on vaig entrar a comprar una camisa de rebaixes i vaig sortir-ne, a més, amb una “giacca”, la “vecchia signora” de Deruta que abans de vendre’ns els plats de ceràmica (els petits, ja que els grans ens eren econòmicament inaccessibles) ens va explicar els diferents estils que hi havia. De llocs, places, monuments, esglésies. De la “bistecca alla fiorentina” que, de grossa, vam haver de compartir a San Gimignano, de crostini, bruscchette, pasta, risotto, cantucci i gelatti.

Tinc que deturar-me un moment a Perugia. Situada a l'espinada d'uns turons, la circulació moderna esdevé enrevessada. Allà les principals coses a veure són civils: la Fontana Maggiore, un dels principals monuments romànics a Itàlia; la Sala dei Notari de finals del s.XIII, ara esguerrada amb unes butaques de cinema de barri; l’interessant, per a mi, Collegio del Cambio de la segona meitat del s. XV amb el cicle de frescos pintats per Perugino, com no!, i l’esplèndida Galleria Nazionale dell’Umbria, al Palazzo dei Priori en el que encara hi ha l’Ajuntament.

PERUGIA-Collegio del Cambio. PERUGINO: La Fortezza, la Temperanza e vari personaggi. Ed. W. PELLEGRINI.

I tornem carregats del que hem comprat: porcini i pomodori secchi, pasta (strozzapreti, riccioli di sflogia, sedanini rigati, casarecce....), formatge, vi ( Chianti, d’Orvieto, vin santo, Vernaccia, Brunello di Montalcino, vino Nobile de Montepulciano,...), grappa, (com si de tot això no n’hi hagués a casa, però fa il·lusió comprar-ho allà), llibres (catàlegs d’alguns llocs que hem visitat, i en honor a Camilleri una edició de butxaca en italià de “La concessione del telefono”), postals, alguna peça de roba com acabo d’explicar, ceràmiques, les fotos de la màquina digital que aquest cop no ens la van robar com a Sicília al darrer moment de la tornada. Records que probablement compartirem o repartirem, records.

Ara, els propers dies, i segurament setmanes, l’intercanvi d’impressions amb parents, amics i coneguts, que també ells han fet el seu viatge: Mallorca, Portugal, Mèxic, l’Empordà, més Itàlia, la Costa Brava, Creta, Galícia, Suïssa, Cardona, Egipte, el Machu Pichu, Extremadura, la Patagònia... Roda el món en converses, imatges, productes, objectes, records i vivències. I ha començar a pensar en les vacances de l’any que ve. Amb temps, tornar-se a il·lusionar en treure el cap a fora i descobrir nous paisatges, altra gent, llums i colors diferents. El món.

Ah!...Epicur.


Mar Mediterrani, 20-08-05.
Mataró, 25-08-05.