De disbarat en disbarat. El carro pel pedregar. Si els diputats/es ja teníem una pobra o mala imatge, ara pitjor. Quina vergonya!
Anunci per sorpresa de proposta de reducció de les sessions plenàries al Congrés. Amb l’excusa de la poca activitat legislativa, certa, però normal en un final de mandat, i més del final d’aquest mandat, el President de la Cambra de Diputats llença l’idea de concentrar en dos dies l’activitat setmanal del plenari. Idea lluminosa en els moments actuals! I pels pocs mesos que ja queden, ... si aconseguim arribar fins al final de la legislatura.
Al mateix temps es torna a anunciar per la mateixa boca la celebració de sessions extraordinàries al juliol amb continguts ordinaris, contravenint així el text constitucional (art.73 C.E.). Per amansar la fera mediàtica. Ja es va fer també l’any passat. Cap explicació pedagògica del què és la feina parlamentària, sols la concessió populista contraria a la Política de veritat, no la d’aparador. Equiparar la feina parlamentaria a la presència als plenaris és una molt esbiaixada interpretació de la nostra feina.
Mentre tant, per presentar al Ple del Congrés l’informe sobre el Compte General de l’Estat de l’any 2008 (el darrer efectuat) de la Comissió Mixta per a les relacions amb el Tribunal de Comptes, amb les corresponents propostes de resolució (més de 50), la direcció de la Cambra ens va donar a cada Grup Parlamentari sols 7 minuts a la tribuna. Més o menys, el temps de llegir poc més de dos, encara no tres, folis per una cara amb una lletra de mida 14. Un dels exercicis més importants a debatre, i més ara!, en el funcionament de la democràcia i les garanties de transparència pels ciutadans, es va substanciar cuita corrents, com tant d’altres temes que la seva tramitació parlamentaria s’ha convertit sols en això, en un tràmit.
Madrid, 9 de juny.
1 comentari:
Hay silencios elocuentes. No le he leído nada sobre la dimisión del primer secretario de la agrupación de Mataró. Suele usted comentar que está alejado, pero imagino que no tanto como para no decirlo de vez en cuando. Lo único bueno que tiene la derrota del otro día es que el dúo B-B parece que se va a la calle (en la institución y en el partido). Señor Mas, ¿es posible que el nuevo PSC de Mataró --quiero decir, su dirigencia-- deje de ser el lobby de la parroquia de San José? ¿O tendremos que seguir votando a CiU para que al menos sepamos qué votamos? Un saludo. Con usted no pudieron los convergentes en 20 años, y a este dúo B-B se lo han cargado a las primeras elecciones de verdad a las que se ha presentado (en las anteriores la herencia Mas y su capital político aún estaba presente).
Publica un comentari a l'entrada