Repassant els debats i les propostes del “indignats”, hom se’n adona del forat que han fet a través de la xarxa, i d’això que s’anomenen les xarxes socials, en determinats estrats de la població, la comunicació de fets –reals o imaginats-, explicacions, interpretacions i opinions sobre la realitat. Les converses de cafè d’abans, els comentaris de pati de veïns, les tertúlies a peu de carrer, s’han amplificat extraordinàriament a través de la xarxa i han arribat a d’altres públics, potser més joves i desinteressats que els tradicionals, que amb temps, recursos, mitjans, i sense perspectives vitals, les han recollit amb la fe dels conversos a les noves doctrines i les seves pregàries.
Recordo la campanya, no fa pas massa, contra la normativa de les descarregues (Sinde). En tinc molts exemplars guardats. Però també queixes d’altres temes, de múltiples temes, més o menys organitzades, de gent que no entenia, o no acceptava, alguna cosa de la nostra vida col·lectiva i la seva adequació democràtica, fos o no encertada.
Aquí s’hi ha trobat gent molt diversa que ha acabat quallant en els “indignats”. Anarquistes, feixistes, ultra dretans, ultra esquerrans, moralistes, creients, aprofitats, bona fes, ignorants, saberuts, inconscients, conscienciats,... Podem trobar-hi de tot.
Les deficiències dels sistema i dels “establerts”, que n’hi ha i moltes, han estat exprimides, manipulades, exposades, distorsionades, al màxim i a l’engròs. Bé, tampoc sabem aquest l’engròs quan gros és, ja que el papanatisme respecte als nous mitjans i les seves conseqüències és considerable. Prevalen les deficiències sobre els encerts, aquest no compten o no n’hi ha.
El sistema i els “establerts” no han sabut respondre a les noves possibilitats de comunicació. Compte! No ens equivoquem, hi ha noves possibilitats que no s’han de menystenir, ignorar o reprimir. Hi són i cal entendre-ho i acceptar-ho. Clar que pels “establerts” era molt més fàcil el control social abans de l’existència de la xarxa. Ara és molt més difícil. Sobre tot perquè combatre les inexactituds, simplificacions, mentides, tergiversacions i maldats, és molt més complicat.
Alguns han intentat jugar el joc, entrar-hi, amb les mateixes eines. Crec que s’han equivocat. El que és complicat, i molt complicat, no es pot combatre amb simplicitats que és com treballen les xarxes socials. Calia aprofitar les noves eines per donar millors respostes, o millorar la forma de les respostes. S’ha caigut en la banalitat. No s’ha aprofitat per la pedagogia i la millora del comportaments, ni per un major control intern. Així, hem acabat discutint de bitllets d’avió i d’altres suposats “privilegis”.
Als que manen de veritat els ha vingut de perles. Els ha estat més fàcil posar al descobert les debilitats, errors i mancances d’alguns d’aquells que pretenien ordenar i controlar el poder. Tots al mateix sac i així els esbandirem a tots. S’aprofiten millors de les noves eines per manifestar la indignació sobre els abusos de la “interfaz”, de la representació, del poble amb la societat. Pretesament , en nom de l’aplanament de les estructures polítiques, de la millor permeabilitat, de la transparència, de la difusió del govern. Sense aquesta “interfaz” el poder no democràtic ho tindrà més fàcil sobre els ocellets que piulen a la babalà.
L’Escala-Madrid, 19-21 de juny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada