És cert que estic allunyat i allunyant-me de la vida política local.
He començat a veure en alguns balcons de cases i pisos de carrers del centre de la ciutat (no he anat a la perifèria) unes petites pancartes de color salmonat amb la inscripció : “Mataró reacciona. Fora xenòfobs de l’Ajuntament.” (sembla que es poden comprar per 3,50 €).
Ja hi som, ja està. La progressia local ha trobat un nou motiu de combat. Amb sorpresa, amplament compartida, han descobert que un bon grapat de mataronins/es, més de 4.700, no indignats sinó emprenyats, varen votar a un partit xenòfob a les passades eleccions municipals, enviant així al Ple de l’Ajuntament tres regidors/es que han dislocat tota possible governabilitat. Crec que la majoria d’aquests vots surten de l’esquerra i més en concret dels socialistes.
Ara què? Els hem de fer fora? Com? Amb o per indignació? Són legítims representants d’una voluntat democràtica de conciutadans/es nostres. Tant democràtica com qualsevol altra. No hi ha ningú que expedeixi, o tingui poder per donar, títols de legitimitat democràtica. Als d’esquerres ens sap greu, ens dol, va contra els nostres principis, que hi hagi qui pensi que amb la xenofòbia es poden resoldre coses. A més, creiem que l’extensió d’aquestes actituds és un perill per la pròpia pervivència de la democràcia. Però, hi són. Ja són a dins de les institucions de casa nostra.
Llavors, el que ens hem de preguntar és per les causes d’aquesta actitud i què hem de fer per combatre-les. No hem d’estigmatitzar a la gent que pensa així. Els hem de donar elements perquè vegin pels seus propis ulls que això no porta enlloc, que és un camí equivocat, a més de perillós.
És evident que tres regidors/es de PxC sobre 27 del Ple de l’Ajuntament no poden condicionar res si la resta de grups municipals no volen o es deixen. Però l’emprenyament de 4.700 ciutadans/es no desapareixerà d’avui per demà sinó es resolen les seves causes. I pot créixer. Un cop es fa el pas d’atrevir-se a votar diferent ja es perd la por d’endinsar-se per nous camins. França n’és l’exemple.
El problema són els partits i organitzacions progressistes que han acceptat o impulsat les polítiques actives o passives que han generat l’emprenyament. Aquesta idea genèrica dels drets per sobre – no en igualtat- dels deures. La tirania de lo políticament correcte. Amb aquest vot, amb aquest nombre de vots, s’ha posat sobre la taula que els discursos teòrics i les polítiques que se’n deriven, xoquen contra la realitat. Ensenyament, sanitat, convivència, espai públic, ciutadania, comunicació,...
Per tant, qui ha de reaccionar, qui s’ha de despertar, no és Mataró. Alguns dels nostres ciutadans/es (4.700) ja ho han fet a la seva manera Qui ha de despertar-se, deixant de pensar que viu a Xauxa, o somniant en l’Arcàdia feliç, o pensant que arribarà a Shangri-la, són els partits i organitzacions progressistes locals abans que no els que els facin fora de l’Ajuntament els xenòfobs. Mireu Badalona.
Obriu els ulls! Desperteu-vos, companys/es!
L’Escala, 19 de juny.
3 comentaris:
Magnífico análisis, alcalde. El voto a PxC es la verdadera indignación, la de la gente trabajadora que no se puede permitir el lujo de acampar en la Puerta del Sol o donde sea y que ve el desprecio olímpico que las instituciones ofrecen a sus problemas. El otro día leía en Cap Gros que el festival Shakespeare recibía 140.000 euros de subvención anual (entre la Generalitat y el Ayuntamiento). Para eso sí que ha habido dinero... En cambio a la gente sencilla que le vayan dando... Pues ahí lo tienen los bienpensantes, un 10 % de los sufragios y tres concejales. Y como dice usted, ¿quiénes se han pensado que son estos que colocan banderas? PxC es la manifestación, la respuesta a un descontento. Que tomen nota, y que en lugar de gastar dinero a espuertas en dos canales de televisión y una radio local/comarcal, y en prepararle un museo a un plutócrata, y en abrir 18 centros de promoción del arte, etc... se gaste en lo que conviene, si es que realmente nos queremos tomar en serio cuando decimos que somos de izquierdas. Vergüenza les tendría que dar a estos que se proclaman de izquierdas y ya ve usted a qué destinan el dinero. Pero mire, todavía hay un poco de justicia poética. De momento se van a la oposición. Un saludo.
No trabaja? Y que hace de presidente de aigues de Mataró...
Sorprenentment en aquest blog que vaig tancar, bé va quedar obert però inactiu, aviat farà quatre anys ha aparegut un comentari a una entrada del juny del 2011! El comentari no té res a veure amb l’entrada com es pot observar, sinó més aviat amb l’encàrrec que he assumit fa poc (juliol 2015) a Aigües de Mataró S.A.
Suposo que el meu amable comunicant té clares les diferències entre el dret mercantil i el dret laboral, així és possible presidir un Consell d’administració i no portar la direcció executiva de l’empresa que està en mans del Gerent. La feina que he de fer, segons els estatuts de l’empresa, és la de presidir els Consell i signar els acords que s’hi prenguin. Cal fer notar que al ser aquesta empresa municipal i constituint la seva Junta General el Ple de l’Ajuntament resulta que hi ha un President de la Junta General que és l’Alcalde de la ciutat. Evidentment, he d’orientar les deliberacions del Consell d’acord amb les directrius de la Junta General i al mateix temps, al meu torn, puc orientar aquelles directrius segons el que pensi que és millor pel desenvolupament de la seva activitat i el servei que presta als seus clients, en aquest cas, els ciutadans/es. Des de la represa democràtica l’any 79, mai els qui han exercit aquest càrrec hagin estat, o no, electes locals, ha percebut cap remuneració per la seva feina ni cap mena de dietes, fet que continua mantenint-se al dia d’avui.
Per no anar tant enrere en els comentaris i a entrades que no tenen res a veure amb el tema puc indicar al meu amable comunicant que ja fa temps que tinc obert un blog nou que està en actiu, Els temps i els dies, a l’adreça: http://magrinyar.blogspot.com.es/ on podrà trobar el meu capteniment en aquest i en altres assumptes. Moltes gràcies per la seva atenció.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada