Fa pocs dies El Periódico publicava un article de tota una pàgina sobre el tema del impagament d’hipoteques. Entremig hi havia unes declaracions meves, destacades en un subtitular, que van motivar que una companya diputada (que havia detingut responsabilitats governamentals en el tema) me les retragués qüestionant-les.
Aquest article venia a tomb del debat a la Comissió d’Economia del Congrés d’una proposició de la Sra. Rosa Díez, del Grup Mixt, sobre les condicions dels interessos de demora en els crèdits i préstecs hipotecaris. Em va tocar defensar la posició del GPS en aquell debat i varem arribar a una transacció que fou votada unànimement per tots els grups.
El tema dels desnonaments derivats del impagament de quotes d’hipoteques rebrota amb l’aparició de noves dades preocupants. Temps endarrere vaig fer algunes entrades sobre la qüestió que no difereixen gaire del que ara tornava a declarar.
Les meves declaracions volien posar sobre la taula dos temes:
1. El problema social que comporta generalment tot desnonament. El quadre de Peter Fendi, del s.XIX, que ja vaig publicar manté tota la seva vigència. Ara bé, no tots els embargaments derivats d’impagaments de quotes hipotecaries comporten desnonaments. Crec que deuen ser relativament pocs casos. Casos punyents pels afectats, certament, però que cal determinar quin és exactament el seu abast, relativitzant-lo convenientment. Cal trobar solució i donar una sortida per no llençar als afectats a una situació desesperada.
2. Plantejar una possible contrapartida a uns hipotètics ajuts que passa en essència en distingir entre el dret a la vivenda, establert constitucionalment, del dret a la propietat de la vivenda que és una altra cosa. És molt difícil assegurar el primer, encara que potser no ho és tant evitar desposseir del mateix al que l’ha assolit pel seu compte i que per les vicissituds econòmiques en que ha catgut de forma no volguda ara el pot perdre. Una possible sortida que plantejava, a canvi dels hipotètics ajuts, era fer-ho tenint com a contrapartida de tot o part del dret a la propietat de l’habitatge hipotecats. Crec que és una matisació important per plantejar el tema més correctament.
Madrid, 27 d’octubre.
Aquest article venia a tomb del debat a la Comissió d’Economia del Congrés d’una proposició de la Sra. Rosa Díez, del Grup Mixt, sobre les condicions dels interessos de demora en els crèdits i préstecs hipotecaris. Em va tocar defensar la posició del GPS en aquell debat i varem arribar a una transacció que fou votada unànimement per tots els grups.
El tema dels desnonaments derivats del impagament de quotes d’hipoteques rebrota amb l’aparició de noves dades preocupants. Temps endarrere vaig fer algunes entrades sobre la qüestió que no difereixen gaire del que ara tornava a declarar.
Les meves declaracions volien posar sobre la taula dos temes:
1. El problema social que comporta generalment tot desnonament. El quadre de Peter Fendi, del s.XIX, que ja vaig publicar manté tota la seva vigència. Ara bé, no tots els embargaments derivats d’impagaments de quotes hipotecaries comporten desnonaments. Crec que deuen ser relativament pocs casos. Casos punyents pels afectats, certament, però que cal determinar quin és exactament el seu abast, relativitzant-lo convenientment. Cal trobar solució i donar una sortida per no llençar als afectats a una situació desesperada.
2. Plantejar una possible contrapartida a uns hipotètics ajuts que passa en essència en distingir entre el dret a la vivenda, establert constitucionalment, del dret a la propietat de la vivenda que és una altra cosa. És molt difícil assegurar el primer, encara que potser no ho és tant evitar desposseir del mateix al que l’ha assolit pel seu compte i que per les vicissituds econòmiques en que ha catgut de forma no volguda ara el pot perdre. Una possible sortida que plantejava, a canvi dels hipotètics ajuts, era fer-ho tenint com a contrapartida de tot o part del dret a la propietat de l’habitatge hipotecats. Crec que és una matisació important per plantejar el tema més correctament.
Madrid, 27 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada