Desprès de fer el mercat dels dissabtes acompanyant a la mestressa he anat a la Casa d’Andalusia al primer acte d’àmbit local de precampanya de les properes eleccions autonòmiques.
Ara ja és, oficialment, precampanya doncs ja estan convocades les eleccions, però el cert és que realment ja fa molts mesos que la campanya està en marxa. Des de l’acte de Pinós, mig any. Ara s’accelera.
Avui, el recent exministre Corbacho ens ha acompanyat a Mataró. “Manel, ja no ens veurem els dimecres a la sessió de control al Govern”, m’ha dit. Certament, però com que ara és candidat aquí -i desprès, sigui quin sigui el resultat electoral, serà diputat al Parlament- ja tornarem a tenir ocasió de tornar trobar-nos. Fa molts anys que amb en Celes(tino) fem camí plegats.
Ara ja és, oficialment, precampanya doncs ja estan convocades les eleccions, però el cert és que realment ja fa molts mesos que la campanya està en marxa. Des de l’acte de Pinós, mig any. Ara s’accelera.
Avui, el recent exministre Corbacho ens ha acompanyat a Mataró. “Manel, ja no ens veurem els dimecres a la sessió de control al Govern”, m’ha dit. Certament, però com que ara és candidat aquí -i desprès, sigui quin sigui el resultat electoral, serà diputat al Parlament- ja tornarem a tenir ocasió de tornar trobar-nos. Fa molts anys que amb en Celes(tino) fem camí plegats.
Els parlaments de la Consol Prados, de l’Alcalde Baron i del propi Celestino Corbacho marquen per on anirà la campanya, a l’espera de les propostes es desgranaran en temes concrets especialment pel nostre cap de llista, l’actual President, Pepe Montilla.
1. La crisi econòmica i les propostes de mesures que des d’aquest nivell de l’administració pública es poden efectuar. Cal no oblidar l’abast general de la crisi i les competències de cada nivell de l’administració des de on que es pot afrontar: europea, espanyola, catalana, local.
2. Les propostes per pal·liar els efectes de la crisi en els ciutadans/es més directament afectats i més febles. Els models d’atenció, els nivells de protecció, els estímuls per superar-los. Aquí les posicions ideològiques resultaran determinants.
3. Paradoxalment, el tercer tema de debat serà el de les relacions Catalunya - Espanya. Dic paradoxalment ja que tot i el que es van proposar els dos governs tripartits i d’entesa no aconseguim desempallegar-nos del tema.
Hem assolit un nou Estatut, malgrat la famosa sentència, i sembla que en lloc d’haver avançat haguem anat enrere. Sí, el procés no ha estat fàcil, tant de fer-lo com tota la tramitació posterior. Però en lloc d’estar-ne satisfets s’ha instal·lat al país un sentiment negatiu que ha portat a creure a molta gent que cal tirar pel dret i anar molt més lluny sense quasi bé ni haver tastat el que acabàvem d’aconseguir. Serà un fort debat entre els autonomistes (nosaltres) i els sobiranistes /independentistes /separatistes (quasi bé tots els altres, populars i neocentralistes apart).
Aquest darrer tema hauria de motivar un participat i interessant debat que molt em temo que sols motiva a una part, ara il·lusionada crec que infantilment, mentre que a una altra l’interessa poc malgrat el que s’hi juga. En fi, farem esforços per tal que tothom se’l senti seu i no sols uns quants.
Mataró, 23 d’octubre.
1. La crisi econòmica i les propostes de mesures que des d’aquest nivell de l’administració pública es poden efectuar. Cal no oblidar l’abast general de la crisi i les competències de cada nivell de l’administració des de on que es pot afrontar: europea, espanyola, catalana, local.
2. Les propostes per pal·liar els efectes de la crisi en els ciutadans/es més directament afectats i més febles. Els models d’atenció, els nivells de protecció, els estímuls per superar-los. Aquí les posicions ideològiques resultaran determinants.
3. Paradoxalment, el tercer tema de debat serà el de les relacions Catalunya - Espanya. Dic paradoxalment ja que tot i el que es van proposar els dos governs tripartits i d’entesa no aconseguim desempallegar-nos del tema.
Hem assolit un nou Estatut, malgrat la famosa sentència, i sembla que en lloc d’haver avançat haguem anat enrere. Sí, el procés no ha estat fàcil, tant de fer-lo com tota la tramitació posterior. Però en lloc d’estar-ne satisfets s’ha instal·lat al país un sentiment negatiu que ha portat a creure a molta gent que cal tirar pel dret i anar molt més lluny sense quasi bé ni haver tastat el que acabàvem d’aconseguir. Serà un fort debat entre els autonomistes (nosaltres) i els sobiranistes /independentistes /separatistes (quasi bé tots els altres, populars i neocentralistes apart).
Aquest darrer tema hauria de motivar un participat i interessant debat que molt em temo que sols motiva a una part, ara il·lusionada crec que infantilment, mentre que a una altra l’interessa poc malgrat el que s’hi juga. En fi, farem esforços per tal que tothom se’l senti seu i no sols uns quants.
Mataró, 23 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada