La Federació del Maresme del PSC organitza un acte de partit a Canet de Mar per commemorar els 30 anys d’Ajuntaments democràtics intentant aplegar a tots aquells companys/es que durant aquest període de temps hem tingut càrrecs municipals en els pobles, viles i ciutats de la comarca o han anat a les llistes socialistes i, alhora, celebrar el pas de l’equador de l’actual mandat municipal. Un acte de record i reconeixement, per cloure amb un pica-pica de confraternitat entre companys antics i nous, vells i joves.
Com és preceptiu, les presentadores, l’Alícia Romero i la Sílvia Tamayo, conviden per començar a l’Alcalde de la localitat, el company Joaquim Mas a que ens doni la benvinguda a la seva població.
L’acte es fa a Vil·la Flora, la casa que fou d’un “indiano” que l’Alcalde ens explica que va tornar a començaments del s.XX, desprès de fer les Amèriques i que va bastir un casalot que amb el temps, com a tants d’altres llocs del Maresme, ha acabat de propietat municipal que l’utilitza per activitats cíviques varies. Sembla que Flora era en honor a la seva mare que es deia Florentina, encara que jo en un primer moment vaig tenir el morbós pensament de que fos en honor d’alguna mulata d’aquest nom que l’havia acompanyat en el seu retorn (fet que no seria d’estranyar).
Ara, que estan tant en boga les preteses “consultes” populars, en Quim ens en va explicar una consulta de veritat a la seva localitat. L’any 1933, l’Ajuntament debatia construir un mercat municipal que representava una inversió de 250.000,- pessetes d’aquell temps, quantitat considerable i més per una petita població com era Canet llavors. Davant la polèmica que es va desfermar, l’Alcalde, Josep Fors i Vidal, decidí convocar una consulta popular per que els canetencs poguessin pronunciar-se sobre la decisió.
Tres particularitats de la consulta:
1er. Era sobre un tema de competència municipal. Fer un mercat municipal.
2on. Va ser autoritzada pel Govern de la Generalitat que era qui tenia la competència per fer-ho.
3er. I aquí potser rau la significació especial de la consulta, va ser el primer procés a tot Espanya on van poder votar les dones ja que feia poc que s’havia aprovat el vot femení.
El poble, en consulta democràtica, va aprovar fer el mercat.
Rere l’alcalde de Canet, varem desfilar a fer breus parlaments un grapat de companyes i companys que els organitzadors creien representatius del que es pretenia. Moltes referències de suport als companys d’Arenys de Munt, “Tots som socialistes d’Arenys de Munt” va dir l’alcalde Barón, i moltes anècdotes i reflexions d’aquests anys.
En Valentí Agustí, incombustible –malgrat algun ensurt de salut aquest estiu- Alcalde de Palafolls s’endugué la palma amb el seu record de les faroles fàl·liques que Juan Barranco pretenia col·locar a la Puerta del Sol de Madrid i que davant la broca que li va organitzar el diari “Ya” va haver de tirar endarrere i que en Valentí va proposar comprar-les-hi.
Un bon acte per recordar.
Com és preceptiu, les presentadores, l’Alícia Romero i la Sílvia Tamayo, conviden per començar a l’Alcalde de la localitat, el company Joaquim Mas a que ens doni la benvinguda a la seva població.
L’acte es fa a Vil·la Flora, la casa que fou d’un “indiano” que l’Alcalde ens explica que va tornar a començaments del s.XX, desprès de fer les Amèriques i que va bastir un casalot que amb el temps, com a tants d’altres llocs del Maresme, ha acabat de propietat municipal que l’utilitza per activitats cíviques varies. Sembla que Flora era en honor a la seva mare que es deia Florentina, encara que jo en un primer moment vaig tenir el morbós pensament de que fos en honor d’alguna mulata d’aquest nom que l’havia acompanyat en el seu retorn (fet que no seria d’estranyar).
Ara, que estan tant en boga les preteses “consultes” populars, en Quim ens en va explicar una consulta de veritat a la seva localitat. L’any 1933, l’Ajuntament debatia construir un mercat municipal que representava una inversió de 250.000,- pessetes d’aquell temps, quantitat considerable i més per una petita població com era Canet llavors. Davant la polèmica que es va desfermar, l’Alcalde, Josep Fors i Vidal, decidí convocar una consulta popular per que els canetencs poguessin pronunciar-se sobre la decisió.
Tres particularitats de la consulta:
1er. Era sobre un tema de competència municipal. Fer un mercat municipal.
2on. Va ser autoritzada pel Govern de la Generalitat que era qui tenia la competència per fer-ho.
3er. I aquí potser rau la significació especial de la consulta, va ser el primer procés a tot Espanya on van poder votar les dones ja que feia poc que s’havia aprovat el vot femení.
El poble, en consulta democràtica, va aprovar fer el mercat.
Rere l’alcalde de Canet, varem desfilar a fer breus parlaments un grapat de companyes i companys que els organitzadors creien representatius del que es pretenia. Moltes referències de suport als companys d’Arenys de Munt, “Tots som socialistes d’Arenys de Munt” va dir l’alcalde Barón, i moltes anècdotes i reflexions d’aquests anys.
En Valentí Agustí, incombustible –malgrat algun ensurt de salut aquest estiu- Alcalde de Palafolls s’endugué la palma amb el seu record de les faroles fàl·liques que Juan Barranco pretenia col·locar a la Puerta del Sol de Madrid i que davant la broca que li va organitzar el diari “Ya” va haver de tirar endarrere i que en Valentí va proposar comprar-les-hi.
Un bon acte per recordar.
Mataró, 19 de setembre.
2 comentaris:
Manuel... no dius res del video!!!!
Certament, Ernest. Perdona. Però l’entrada anava d’una altra cosa: de les consultes i “consultes”, i vaig explicar el context.
Respecte el vídeo. Es va posar de manifest en el teu treball el tema de la percepció de la política a través dels mitjans. Buidar “La Vanguardia” té el problema de fer alguna referència, esbiaixada per la línia editorial del mitjà, d’alguns esdeveniments però no de tots, i especialment oblidant els més petits. No hi cap tot en qualsevol mitjà. Ni a El Punt.
Però, malgrat aquest fet, cal agrair-te l’esforç que vares fer per explicar aquests trenta anys de democràcia local al Maresme. Molt bé acompanyar-ho amb cançons d’en Serrat. Ja saps que en sóc un fan.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada