Apreciacions turques. Les ruïnes dels pobres.

Dels pobres que els va tocar viure en una terra aspre que va ser cobejada per molts i que se l’anaven apropiant per la força. Sí, també les construccions troglodítiques es feien per les facilitats del terreny que excavat proporcionava resguard i millor temperatura que l’exterior tant l’estiu com al hivern en un clima continental. Però, hem de reconèixer que és una edificació de societats amb pocs recursos i alhora sotmesa a situacions de violència.

El cristianisme, un cert cristianisme, amb els seus ideals ascètics pogué empènyer a construir dins les roques toves, però al mateix temps en d’altres contrades més riques també cristianes s’aixecaven basíliques i palaus de pedra sobre fonaments.

Tota la Capadòcia està plena de restes d’aquelles construccions del nostre primer mil·lenni. Són restes que han estat sotmeses als avatars de la naturalesa i dels homes. Si la primera va facilitar la seva construcció, també ha deixat la seva petja erosionadora tot un mil·lenni desprès. Si els segons en varen treure utilitats en temps difícils, més endavant, el seu abandó i la pèrdua d’utilitat específica ha contribuït a la seva desintegració. Les administracions d’abans per oblit i despreocupació i les actuals per tenir altres prioritats no han pas contribuït al manteniment d’unes restes prou reconegudes ara, que no pas durant molts segles, pel seu valor històric.

Els habitants d’aquelles contrades en temps d’economies primàries de subsistència algun profit en varen treure, com habitatges fins i tot, com a redós pels ramats, com a colomars per aprofitar-ne la colomassa per adobar els seus camps o per vendre-la. Avui, són reclams i recursos turístics. Al costat de cada indret d’aquests acostuma haver-hi parades d’artesania, records o productes de la regió, així com restaurant i bars.

La incúria i els brètols també han fet estralls en llocs apartats i sense vigilància. En canvi, alguns indrets reconeguts, mantinguts i rehabilitats permeten mostrar restes d’unes manifestacions artístiques primitives i genuïnes.

Com anècdota, a les runes del monestir de Keslik (dels Arcàngels) prop de Mustafapasa, el vigilant amb la seva família, que no va pas deixar de cobrar-nos una mísera entrada oficial, hi tenia el seu hort en mig de les restes dels edificis amb unes formoses carbasseres i fruiters, i vivia dins d’elles com durant tants segles varen fer els seus avantpassats.


Mataró, 2 de setembre.