Apreciacions turques. Capadòcia.

L’avió de la Turkish Airline ens va dipositar al petit aeroport de Kayseri (l’antiga Cesàrea Cappadocia romana) on ja teníem esperant-nos el cotxe que havíem llogat abans de sortir de viatge per recòrrer la Capadòcia. La primera impressió del cor de l’Anatòlia va ser la d’un paisatge semblant al de Castella. Un altiplà agrícola conreat de cereal fins arribar a Ürgüp població on estaríem hostatjats en una rehabilitada casa cova excavada a la muntanya. Pel que varem saber era un antic assentament de grecs, com tants n’hi havia a aquella zona, del que van ser desallotjats a la guerra de la independència de Turquia als anys vint i que va provocar uns trasbalsos de població considerable de grecs i turcs. Terra de vinya i vi i centre del turisme que vol natura espectacular i història. Difícil la selecció de fotografies.

En un radi molt proper es donen les formacions geològiques i les restes arquitectòniques que han donat fama a la regió. La vall vermella on varem anar a veure la primera posta de sol, la ciutat de Göreme i el seu museu al aire lluire d’esglesies i monestirs excavat a la roca, el també museu al aire lliure de Zelve, la fortalesa d’Ortahisar, el solc de la vall d’Ihlara més apte pels excursionistes, la vila d’Uçhisar i la d’Avanos que produeix ceràmica, la ciutat subterrània de Kaymakli, les esglèsies a la roca de Soganli, ...

Imatge fàlica. Trempera matinera.

Les ximeneies de fades.

Conreada pel turisme d’arreu del món i aprofitada pels nadius en el poc que sembla pot donar la terra i en el molt que li poden deixar els forasters, una de les formes més espectaculars de veure-la és en globus aerostàtic. Ho tenen ben organitzat, al menys amb la companyia que varem enlairar-nos, i deu ser una font important d’ingressos. De bon matí abans de que surti el sol s’enlairen al costat de Göreme una trentena de globus dels que penja una cistella que pot portar uns vint passatgers més el pilot. Ens varen explicar que els pilots són tots nord-americans, encara que les empreses són turques. Varem fer el nostre bateig amb aquest mitjà de transport (?) i va ser una aventura realment excepcional. No sé si per la perícia del pilot, el fet és que mai vaig tenir cap sensació de por i l’hora que dura la volta va ser esplèndida. Els color del paisatge abans de sortir el sol, aquest despuntant per darrera l’horitzó, les perspectives de més amunt i més avall de les formes que la naturalesa ha anat creant amb el pas dels segles, alguna guineu pels camps, ... Molt bé.

El sol treu el nas darrera les muntanyes.

Sensacional!!

Mataró, 2 de setembre.