“Santiago Guillem desconnectà la ràdio. En seure al sofà se sentí submergit en una mena de laberint de la imbecil·litat. Els temps havien canviat, els déus s’havien transformat en mags de la futilesa i de la grolleria. Obri de nou el llibre. Ells s’ho han buscat, pensà amb una tristor de crepuscle bastida de renúncies. No s’estigué, però, d’aplicar-se les responsabilitats que li pertocava. Tots ens ho hem buscat.”
Ferran Torrent clou així el seu llibre Espècies protegides (Columna Ed. B-2003) que va acabar el maig del 2003. Llegit ara, hom pensa que en el que ha plogut des d’aquella data, i a València! Podria afegir-hi més elements que la política i el futbol. Carreres de cotxes, velers, "trajos", "bolsos", "bigotis", i altres bandarres i "bandarreries". Evidentment, encara hi hauria més fauna immobiliaria: especuladors, promotors i negociants de tota mena. Per cloure en una gran traca final que no acaba encara tota la pólvora.
Però, més enllà de les exuberants particularitats valencianes, sols de València?, els pensaments de Santiago Guillem són ben i més presents cada dia que passa.
Mataró, 18 de setembre.
Ferran Torrent clou així el seu llibre Espècies protegides (Columna Ed. B-2003) que va acabar el maig del 2003. Llegit ara, hom pensa que en el que ha plogut des d’aquella data, i a València! Podria afegir-hi més elements que la política i el futbol. Carreres de cotxes, velers, "trajos", "bolsos", "bigotis", i altres bandarres i "bandarreries". Evidentment, encara hi hauria més fauna immobiliaria: especuladors, promotors i negociants de tota mena. Per cloure en una gran traca final que no acaba encara tota la pólvora.
Però, més enllà de les exuberants particularitats valencianes, sols de València?, els pensaments de Santiago Guillem són ben i més presents cada dia que passa.
Mataró, 18 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada