29 de juny, 2011

Algú ho havia de dir.

Algú ho havia de dir i algú ho havia de fer.

D’un temps ençà la societat en general, les seves institucions, organismes mitjans d’expressió, i també els seus components individuals, sembla que ha oblidat aquell vell principi sobre el funcionament de l’economia que ens varen ensenyar a la Facultat tot just hi varem entrar, a les primeres lliçons: “L’administració del recursos escassos amb finalitats alternatives.”

A ulls de la societat, sembla (encara avui, amb la que plou), que els recursos (tant els privats com els públics) són il·limitats i que totes les finalitats són possibles (com si necessitéssim de tot i no ens podes faltar de res).

El nou Govern municipal de l’Ajuntament de Mataró ha decidit suspendre el Festival Shakespeare. No tinc més elements que els publicats per jutjar la celebració d’aquest esdeveniment, però em sembla de calaix –també amb els elements de que disposo- la seva suspensió.

Sempre he dit que “La correcte percepció de l’espai i del temps en el que es desenvolupa l’activitat política és cabdal per fer-la adequadament.”

I els temps són avui els que són. Estem en mig d’una crisi esfereïdora que no permet gaires vel·leïtats a l’acció pública. I l’espai en que ens movem és el que és, som el que som. Malgrat la reiterada, i moltes vegades il·lusòria, voluntat de ser més del que som, i d’intentar aixecar el cap més del que ens dóna el coll, la correcta percepció de la realitat s’acaba imposant.

En els propers temps en veurem moltes de decisions com aquesta arreu del territori i a tots els nivells de l’administració. O, és que ens pensem que la decisió d’aturar el desdoblament de les Rondes de Mataró es deu a consideracions d’ordre mediambiental o de mobilitat? Fuig, home, fuig!

Madrid, 29 de juny.

1 comentari:

Fernando ha dit...

Señor Mas. El otro día le escribía y le ponía como ejemplo de despropósito del gobierno municipal del dúo B-B, por lo que tiene de despilfarro de unos recursos públicos que son obtenidos a base de cobrarnos impuestos a los ciudadanos, el mismo Festival Shakespeare, al que usted alude en su post de hoy. El mundo al revés, señor Mas. Quiero decir que ese festival --por lo que tiene de halago a unas supuestas élites culturales beneficiarias cuyo coste recae sobre las costillas de la gente común que paga impuestos-- lo instituye un gobierno que se dice de izquierdas y un gobierno conservador es el que lo clausura, cuando ésa debería ser la primera acción de un gobierno de izquierdas, porque un partido de izquierdas no puede regalarle el caviar a unos señoritos y exigir que lo pague el común de la ciudadanía. Porque usted sabe mejor que yo que semejante fasto no sirve para nada y que sólo podría ser justificable en términos de apoyo financiero público si generara recursos de otra manera, que no es el caso, como una gran actividad turística, etc. Me alegro de que Mora lo haya suprimido. Si alguien quiere teatro, que se lo pague él/ella, no que nos lo cobre a los contribuyentes. Cuando yo me compré las obras completas de Shakespeare hace ya años (la venerable edición de Aguilar en dos tomotes) nadie me la subsidió. La pregunta que me hago con amargura es, ¿los últimos gobiernos municipales fueron de verdad un gobierno de izquierdas? Porque tengo para mí que han sido en buena parte los administradores de ciertos intereses de algunos grupos muy concretos. Por eso han perdido.