“Segurament tornarem a les paraules i ja veurem els fets”. Escrit el 28 de desembre passat. Premonitori.
Ni quinze dies (expressió col•loquial) de la posta en marxa del nou (vell) Govern de la Generalitat i ja en tenim la primera mostra.
A compte de les possibilitats, o no, de l’endeutament de l’administració autonòmica i de les hipotètiques reserves explicitades sobre el fet per l’administració de l’Estat que les hauria d’autoritzar, el President Mas llença la primera frase lapidària: “Podem arribar a un punt de no retorn en les relacions entre Catalunya i Espanya”.
Em pregunten per una ràdio què en penso d’aquestes declaracions: “Si entenc el que es dóna per suposat que he d’entendre, no ho entenc. O, sí que ho entenc, però llavors cal que el President s’expliqui més i digui clarament què pretén: ¿Portarà al Parlament de la Ciutadella una proposta d’independència de Catalunya?"
Home, coneixent CiU i la seva trajectòria és del tot improbable. D’entrada no sé pas què li diria el seu soci Duran, explícitament res procliu a aquestes vel•leïtats. Més curiosa seria l’actitud (el capteniment?) de la Consellera de Justícia, fins fa poc cap de l’advocacia de l’Estat a la Delegació del Govern de l’Espanya a Catalunya. I per cert, ¿què en pensaria l’ínclit assessor econòmic Salvador Alemany i tot el què representa?
Sorprenent, oi? O, res de nou. La acostumada actitud “escalfa braguetes”. Dejà vu.
Cabrils, 23 de gener.
Ni quinze dies (expressió col•loquial) de la posta en marxa del nou (vell) Govern de la Generalitat i ja en tenim la primera mostra.
A compte de les possibilitats, o no, de l’endeutament de l’administració autonòmica i de les hipotètiques reserves explicitades sobre el fet per l’administració de l’Estat que les hauria d’autoritzar, el President Mas llença la primera frase lapidària: “Podem arribar a un punt de no retorn en les relacions entre Catalunya i Espanya”.
Em pregunten per una ràdio què en penso d’aquestes declaracions: “Si entenc el que es dóna per suposat que he d’entendre, no ho entenc. O, sí que ho entenc, però llavors cal que el President s’expliqui més i digui clarament què pretén: ¿Portarà al Parlament de la Ciutadella una proposta d’independència de Catalunya?"
Home, coneixent CiU i la seva trajectòria és del tot improbable. D’entrada no sé pas què li diria el seu soci Duran, explícitament res procliu a aquestes vel•leïtats. Més curiosa seria l’actitud (el capteniment?) de la Consellera de Justícia, fins fa poc cap de l’advocacia de l’Estat a la Delegació del Govern de l’Espanya a Catalunya. I per cert, ¿què en pensaria l’ínclit assessor econòmic Salvador Alemany i tot el què representa?
Sorprenent, oi? O, res de nou. La acostumada actitud “escalfa braguetes”. Dejà vu.
Cabrils, 23 de gener.
3 comentaris:
Senyor Mas, ho sento. Em sembla que els socialistes esteu tan nerviosos, y tan deprimits, encara, que no teniu ni la cortesia d'esperar els famosos 100 dies. Que consti que jo us he votat perquè considerava, i segueixo considerant, que el PSC, malgrat la seva disbauxa interna, tenia capacitat per seguir al govern. Em sembla que si seguiu així, m'enpenediré d'haver-vos votat.
Sr. Fuertes:
No sé si els socialistes col•lectivament estan nerviosos i deprimits. Les meves opinions són solament meves. El què penso del col•lectiu ja ho vaig dir dies enrere.
No, si la sorpresa va ser meva per les paraules del President. Sabent com està el pati pressupostari i financer, vaja, suposo que la situació era i és perfectament previsible –tant a una banda com a l’altra-. Crec que va començar molt fort, res més, i em va semblar en la mateixa línia “pujoliana” d’abans.
Els espera una feina dura i difícil al nou Govern, com a tots els Governs nous o vells del nivell que sigui. Estem allà on estem i em sembla que massa gent no ho vol assumir. Els desitjo sort i encerts, els necessitem tots.
Señor Mas, creo que tiene usted razón. Mas (el otro) habla mucho y hace poco. Todo está demasiado visto. En realidad los convergentes no quieren la independencia, quieren el independentismo, que no es exactamente lo mismo, me parece a mí. Además, le diré una cosa con la que usted no va a estar de acuerdo conmigo, pero de verdad que es lo que creo (y es la razón por la que ya no les voto a ustedes más y por la que me di de baja hace años del PSC), aunque puedo estar equivocado. La independencia de Cataluña es cuestión que no tardará más de una generación, y la traerán ustedes, los socialistas, para nada la derecha. El Estatut supuso un avance enorme en pos de este objetivo. Si la derecha hubiera estado mandando no tendríamos ningún estatuto nuevo en estos días. Cuando digo esto a la gente que me conoce dicen que estoy loco, pero basta comparar los dos textos estatutarios. El próximo será una Constitución. Yo ya me he comprado una casa fuera de Cataluña para cuando las cosas se pongan feas. Un saludo, alcalde.
Publica un comentari a l'entrada