Actualitzant dades -1

Comencen a sortir dades del conjunt de l’any 2010 que acabem de deixar enrere. Cal doncs, ara, anar posant al dia les estadístiques que he anat utilitzant per explicar que anava passant: vendes de cotxes, nombre d’aturats, variació de l’I.P.C., i ja ben entrat febrer la dada del creixement anual del P.I.B. Cal aprofitar, alhora, per corregir -si cal- les dades (per errors introduïts o per ajustos que s’ha realitzat).

La primera, que no havia tornat a analitzar des del mes de maig, és la de l’evolució de les vendes de cotxes segons les dades que facilita l’ANFAC.

Continuo utilitzant per l’anàlisi les dades en forma de taxa anual mòbil (T.A.M.) que recull mes a mes la suma dels anteriors dotze mesos, confegint així una sèrie completa amb les variacions estacionals. El punt de referència (índex = 100) continua sent les vendes de l’any 2004, que foren de 1.615.941 vehicles (sols cotxes) i que es va mantenir pràcticament fins al començaments de la crisi, a l’agost del 2007 (índex = 100,12).

La gràfica recull des d’aquell moment, els tres anys sencers que portem de situació depressiva. La continuada davallada del 2008, fins a tocar fons a meitat del 2009 (juliol, agost 54,37), la recuperació estimulada pels ajuts a la compra fins a la meitat del 2010 (juny 69,55) i la recaiguda posterior al ser retirats els incentius. Tot un exemple del que van aconseguir les mesures d’estímul a la demanda, augment de les vendes en 15 punts percentuals, que –com arreu d’Europa- no ha estat possible mantenir degut a la insostenibilitat del dèficit públic, ja que en aquesta situació, ¿perquè ajuts a la demanda en aquest sector, important sí, i no a d’altres? No es pot distorsionar continuadament (ja prou que es fa) el funcionament normal de l’economia.

Ara anem a un mercat, aquest dels cotxes, madur i consegüentment estacionat, adequant-se les vendes d’una part a les necessitats reals dels consumidors i d’altra a les seves expectatives econòmiques. Queda lluny el mercat inflat artificialment per una bonança en el que potser es va llençar la casa per la finestra. Ara la depressió porta a una baixa taxa de reposició ja que és un bé durador que torna a ser d’inversió i no de consum i la seva vida pot ser més o menys llarga (sí tenim en compte, a més, la qualitat assolida en l’objecte).

Mataró, 8 de gener.