Actualitzant dades-2. L’atur.

Segons les darreres dades conegudes dels registres del servei públic d’ocupació estatal a finals de l’any passat el nombre de persones aturades registrades s’ha situat en 4.100.073.

Ja es dedueix de la gràfica que malgrat que l’any 2010 es va continuar incrementant el nombre d’aturats registrats ja no ho va fer amb les esgarrifoses xifres del 2008 i el 2009.

Crec que hem tocat fons, al menys això sembla. Lògic, d’una banda, ja que la situació econòmica no empitjora sinó que s’estabilitza (que no vol dir que augmenti, encara) i al nostre entorn sembla que les coses milloren. I d’altra banda, que l’ajust del sector de la construcció -que es va desplomar, desprès de ser el motor del creixement anterior- ja s’ha acabat.

Cal tornar a ressenyar que en els moments àlgids de creació d’ocupació el nombre d’aturats registrats mai va baixar dels 2 milions, pràcticament la meitat de l’atur actual.

Em refermo en la convicció que la nostra base econòmica, desprès de l’ensulsida de la construcció –l’esclat de la bombolla immobiliària- , no dóna per suportar la població activa existent amb el increment demogràfic que hi ha hagut al nostre país en els darrers anys.

(Font: Eurostat)

Alemanya i Polònia no guanyen població en els darrers dotze anys, i llevat dels casos de Turquia i Suïssa, amb especificitats pròpies diferents, Espanya triplica (més o menys) els creixements dels altres països.

En aquesta situació d’excés de força de treball, la possibilitat a curt termini per què hi hagi més ocupació sols per la via del creixement econòmic és difícil. Les sortides clàssiques –excloent les apocalíptiques- tampoc són fàcils donats els condicionants existents (emigració, cap a on?; rebaixes salarials, com fer-les?; prestacions, d’on han de sortir les misses?; ...), encara que discretament, o subreptíciament, s’aniran produint. En aquest apartat, doncs, crec en tenim per força temps, es digui el que es digui per qui sigui.

Mataró, 17 de gener.