De petit vaig tenir la sort de que els “hermanus” Maristes em fessin estudiar Historia Sagrada. Sí, de la creació divina de l’Univers, Adam i Eva i la poma, fins més enllà de la Contrareforma i el protestantisme amb els Papes cismàtics fins i tot. Sort, dic, ja que superficialment, si voleu, ens va donar una certa base cultural per comprendre una mica l’espai en que ens movem habitualment.
Sempre penso en les dificultats, crec que insuperables, dels joves d’ara al enfrontar-se a la història del art que ens envolta, per exemple, i trobo força patètics els esforços de les escoles i d’altres institucions per mantenir i celebrar unes tradicions ancestrals descontextualitzades totalment. Bé, però, aquest és un altre tema i no puc cridar massa ja que també hi he col·laborat.
De l’Antic Testament m’ha quedat uns grapats d’imatges. Una de les que més recordo és la de la figura del vell Job assegut a la porta de casa seva en mig de les seves misèries responent allò de: “Déu m’ho ha donat, Deu m’ho ha tret. Beneït sigui el seu nom”. Crec -em sembla que ho dec haver llegit en algun lloc- que és tot una declaració de principis estoics que té molt bon aplicador als que en som una mica d’aquesta filosofia.
Sempre penso en les dificultats, crec que insuperables, dels joves d’ara al enfrontar-se a la història del art que ens envolta, per exemple, i trobo força patètics els esforços de les escoles i d’altres institucions per mantenir i celebrar unes tradicions ancestrals descontextualitzades totalment. Bé, però, aquest és un altre tema i no puc cridar massa ja que també hi he col·laborat.
De l’Antic Testament m’ha quedat uns grapats d’imatges. Una de les que més recordo és la de la figura del vell Job assegut a la porta de casa seva en mig de les seves misèries responent allò de: “Déu m’ho ha donat, Deu m’ho ha tret. Beneït sigui el seu nom”. Crec -em sembla que ho dec haver llegit en algun lloc- que és tot una declaració de principis estoics que té molt bon aplicador als que en som una mica d’aquesta filosofia.
Mataró, 3 de novembre.
1 comentari:
Tens força raó. Amb l'oblit del coneixement adquirit durant els anys, o de la tradició, (per una mena de prurit idiota), no tan sols fa el ridíocul el que manté tradicions descontextualitzades... és que tampoc s'entén la idea de progrés. Sense tradició no hi ha tampoc progrés. I temo que l'oblit ja sigui irreparable.
Publica un comentari a l'entrada