Aprofitant –suposo- la presentació a Barcelona de la Fundación Ideas, s’ha celebrat a la seu de la Fundació R.Campalans un encontre de representants de les fundacions de reflexió progressista de l’àmbit socialista que hi ha arreu de les comunitats autònomes per posar en comú algunes reflexions sobre diversos temes.
Fa uns dies, el company Albert Aixalà, director de la Campalans, em va demanar si podria fer una presentació de les idees que fa temps vinc exposant sobre les perspectives de la hisenda municipal. -“Cap problema, li vaig dir, encara que estic foragitat del pensament oficial per la meva heterodòxia”.
Certament, per mi era tot un repte veure la reacció d’una concurrència diferent a la que habitualment exposo les meves idees sobre aquest tema. Probablement, vaig suposar, que més entesa i més crítica, podria general un debat interessant i contrastat.
Vaig fer un power point amb l’esborrany del que pretenia dir i l’Albert em va demanar que en desenvolupes un curt paper per repartir prèviament a la trobada entre els assistents. No vaig incloure res de nou que no hagi exposat moltes vegades quan he hagut de parlar d’aquest tema, malgrat els dubtes que em susciten la falta de ressò del què dic i el meu allunyament de responsabilitats concretes sobre les finances municipals.
Fa uns dies, el company Albert Aixalà, director de la Campalans, em va demanar si podria fer una presentació de les idees que fa temps vinc exposant sobre les perspectives de la hisenda municipal. -“Cap problema, li vaig dir, encara que estic foragitat del pensament oficial per la meva heterodòxia”.
Certament, per mi era tot un repte veure la reacció d’una concurrència diferent a la que habitualment exposo les meves idees sobre aquest tema. Probablement, vaig suposar, que més entesa i més crítica, podria general un debat interessant i contrastat.
Vaig fer un power point amb l’esborrany del que pretenia dir i l’Albert em va demanar que en desenvolupes un curt paper per repartir prèviament a la trobada entre els assistents. No vaig incloure res de nou que no hagi exposat moltes vegades quan he hagut de parlar d’aquest tema, malgrat els dubtes que em susciten la falta de ressò del què dic i el meu allunyament de responsabilitats concretes sobre les finances municipals.
Els comentaris que va suscitar la meva presentació del paper distribuït no em varen sorprendre, ja que varen ser –malgrat el que jo podia pressuposar- semblants als que sento a final de les exposicions en altres àmbits ben diferents. “Valiente”, “en contradicción con la doctrina”, “estoy de acuerdo”, “Es lo que hay y hay que decirlo”, “incorrecto políticamente y heterodoxo”, “lleno de sentido común”.
Els vaig dir que, de ser cert el que em deien, estava horroritzat ja que els documents, la doctrina i les manifestacions publiques dels nostres responsables orgànics i governamentals i dels nostres càrrecs electes estan en una línia ben diferent.
Va sortir, com sempre en aquesta mena de reunions, allò tant suat de “despertar la il·lusió a la ciutadania”. Difícil, molt difícil, si no expliquem la veritat del què passa a la gent ja que els estem condemnant a la frustració i al desencís.
Mataró, 4 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada