Aquests dies hem fet la consuetudinària visita als cementiris per recordar i honrar els nostres morts.
Per motius que ara no ve al cas explicar vaig fer de cicerone (en l’accepció del Fabra: el qui mostra als forasters les antiguitats, curiositats, etc., d’una població, edifici, etc.) pel vell cementiri del Caputxins. Ja sabeu el que es deia abans: “Si aneu a Mataró, no deixeu de veure el cementiri i l’escorxador”.
A més de fer el manteniment de les “nostres” tombes, vaig mostrar als meus acompanyants un munt de detalls que conec de resultes de les meves antigues responsabilitats.
En finalitzar, a l’esplanada de l’entrada, sortint a mà dreta, el mausoleu propietat municipal erigit en record als defensors de la ciutat d’una envestida de la tercera carlinada (n’hi ha hagut més després i més virulentes). S’havia d’haver col·locat, com a monument, a la Plaça ara denominada de Santa Anna (quina feina tant galdosa, la d’aquests del Nomenclàtor, i nosaltres aprovant-la), però va acabar allà dalt, al cementiri.
Mataró, 2 de novembre.
Per motius que ara no ve al cas explicar vaig fer de cicerone (en l’accepció del Fabra: el qui mostra als forasters les antiguitats, curiositats, etc., d’una població, edifici, etc.) pel vell cementiri del Caputxins. Ja sabeu el que es deia abans: “Si aneu a Mataró, no deixeu de veure el cementiri i l’escorxador”.
A més de fer el manteniment de les “nostres” tombes, vaig mostrar als meus acompanyants un munt de detalls que conec de resultes de les meves antigues responsabilitats.
En finalitzar, a l’esplanada de l’entrada, sortint a mà dreta, el mausoleu propietat municipal erigit en record als defensors de la ciutat d’una envestida de la tercera carlinada (n’hi ha hagut més després i més virulentes). S’havia d’haver col·locat, com a monument, a la Plaça ara denominada de Santa Anna (quina feina tant galdosa, la d’aquests del Nomenclàtor, i nosaltres aprovant-la), però va acabar allà dalt, al cementiri.
Mataró, 2 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada