Apreciacions turques. Per la frontissa.

Em feia il·lusió situar-me a l’espai geogràfic que separa Europa d’Àsia i que té tantes connotacions històriques. L’eix Dardanels-Mar de Màrmara-Bòsfor és un punt clau. Per aquí han passat i s’han enfrontat Orient i Occident, des dels antics grecs al segle passat: guerres, invasions, comerç, ... Estratègicament, avui, és un punt cabdal de pas d’hidrocarburs des de les seves fonts asiàtiques als mercats consumidors europeus.

Turquia, epíleg del Imperi Otomà, controla banda i banda dels estrets. Els turcs passen d’Àsia a Europa a la meitat del S. XIV, eliminen les restes del Imperi Bizantí a meitat dels s.XV amb la conquesta de Constantinoble i allà estan encara.

Un servei de transport marítim recorre el Bòsfor des de l’atracador d’Eminönu fins a Anadolu Kavagi al cantó asiàtic, just al límit de la zona militar que controla l’entrada, o la sortida, al Mar Negre.

El trajecte d’anada permet veure primer el desenvolupament de l’àrea metropolitana d’Istanbul, més endavant les zones residencials i d’esbarjo dels seus habitants, amb els “yalis” d’abans i d’ara, i desprès ja més espaiats pobles pescadors i mariners, fins arribar al final de l’estret esquitxat, aquí i allà, de restes d’instal·lacions militars de diferents èpoques que han controlat aquest pas.

El tràfec marítim és constant: mercants, petrolers, transport regular de passatgers i també d’esbarjo. El diumenge, en paral·lel a la carretera cap a l’aeroport que recorre la costa en el Mar de Màrmara la cua de vaixells que esperava travessar el Bòsfor era llarguíssima.

Al final d’una travessia plàcida i després de pujar a les restes del castell bizantí per gaudir de la vista, a cantó i cantó d’ambdós continents i a banda i banda de l’aigua de l’estret, ens esperava en un dels restaurants de l’embarcador un bon plat de sardines a la brasa amb una copiosa amanida i musclos arrebossats.

Mataró, 28 d'agost.