Jo prou que m’hagués agradat un genuí espectable de música i dansa del país, però ens varem decidir, erròniament penso ara a “toro passat”, per un espectable de derviches recomanat per turistes. Quins cops de cap d’ensopiment! Alguns veïns de fila dormien directament. Sí, això sí, moltes fotografies de l’originalitat, que no varietat, que per els occidentals cristians representava l’espectacle. Clar, cal anar a veure les coses autòctones encara que no entenguis res, estiguin fora de context, i siguin als nostres ulls una llauna.
Vaig pensar quina idea tindria qualsevol ciutadà mitjà de cultura musulmana agnòstic o ateu, que n’hi deu haver molts, si el portessin al claustre de Santo Domingo de Silos a escoltar un concert de cant gregorià.
Però la industria turística descansa en la transmissió de l'excedent que tenen els habitants de les societats riques, o els rics de les societats pobres, cap a aquelles societat que tenen quelcom que ensenyar o oferir, sigui natura, història, cultura o simplement diferència. No s’omple Barcelona de “guiris” mirant els edificis modernistes, anant als toros i passejant per les Rambles? Fins i tot alguns deuen acabar prenent una copa de fino en un “tablao flamenco”.
Mataró, 23 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada