El gràfic de l’evolució del nombre de naixements entre 1975 i 2008 és completament aclaridor. Davallada fins el 1994 i continuat ascens fins ara en que hem recuperat el nombre absolut de l’any de partida, encara que no ens apropem a la taxa de natalitat bruta. L’any 1975 varen néixer 1.711 nous mataronins amb una taxa bruta del 18,3 per mil, davallant el 1996 a 954 i una taxa del 9,4 per mil (quasi bé la meitat!) i l’any passat en varen néixer 1.729 amb una taxa del 14,2 per mil.
Gran part del període que vaig estar al davant de l’administració local mataronina es va caracteritzar per una política de reconducció continuada de la reducció del nombre d’aules escolars necessàries a la ciutat. Al final ja es començava a parlar, tímidament però, de que potser en tornarien a faltar, fet que es va evidenciar ben palès als primers anys de la dècada actual i que s’ha acabat traduint en la construcció de noves escoles.
L’anàlisi demogràfic és cabdal per qualsevol acció política, especialment en l’àmbit local. D’aquí que aturar-se breument en el què està passant no és gens ociós. Ja he apuntat que caldria analitzar millor el què ha passat al conjunt de la població espanyola els darrers deu anys per entendre el què està passant al mercat de treball.
El increment altra vegada de la natalitat té a veure amb l’entrada en època de fecunditat dels estols nascuts en el “boom” dels anys setanta, una mica més tard del que era habitual temps enrere, i també del fort procés immigratori dels darrers anys. Ambdues coses es tornaran a reconduir. Hi haurà més endavant menys parelles fèrtils fruit de la davallada demogràfica anterior i probablement la situació econòmica menys favorable aturi certament el fenomen migratori.
Torna a augmentar la base de la piràmide d’edat que estava assolint una forma de pera alarmant, en camí de convertir-se, en lloc d’una piràmide, en una baldufa. El pes del nascuts de la població estrangera ja arriba al 30% del total i mentre l’endarreriment del moment de tenir fills és un fet en la població autòctona (31 anys), i el nombre de fills continua essent molt baix malgrat un lleuger repunt (1,34), no passa el mateix amb la població forana (bé, ara forana, demà ja d’aquí) que té fills més aviat (28,85 anys) i un nombre de fills major (2,58).
Anècdota d’Alcalde: La darrera vegada que vaig girar visita al Hospital de Mataró per saludar als primers nous nats de l’any i a les seves famílies em vaig trobar amb el “pati” següent: El primer nascut era moro (perdó per la incorrecció, però des del temps dels romans eren moros), el segon era xinès i el tercer era aborigen però d’ètnia gitana. Res, una anècdota.
Una última dada sociològica interessant: El progressiu augment dels fills nascuts fora del matrimoni. Del matrimoni convencional, s’ha d’entendre. L’any 1986 eren poc més del 5%, mentre que el 2007 són quasi bé el 30%! Tot una dada per entendre el brutal canvi social que està experimentant la societat espanyola.
Mataró, 3 d’agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada