Els Àngels, per Madremanya.

En Joan havia estat dient tota la setmana que m’acompanyaria però que a les primeres rampes fortes ell no seguiria ja que no estava entrenat. Varem sortir de Pedrinyà fent una mica de volta cap a la carretera de Girona a Palamós en direcció a Bordils per escalfar les cames . Allà varem trencar cap a l’esquerra vers Madremanya i abans d’arribar-hi varem agafar el trencall a la dreta que puja al santuari dels Àngels.

El cel estava insegur. Corria cap al Nord-est una tamborinada formidable que veiem descarregar sobre la plana de L'Empordà, però nosaltres anàvem en direcció contraria i amb els impermeables posats per si de cas que ens varem fer més nosa que servei. Malgrat tot, entre algun raig de sol, una goteta ens va caure en el darrer tram de la pujada.

Com ja es veu en l’altimetria del primer enllaç la carretera s’enfila fort de seguida, més endavant es va fent i a mig camí hi torna fort. Aquí ja havia deixat a en Joan endarrere però no vaig poder més i vaig parar a reposar un moment. El meu acompanyant, però, va assolir el seu ritme per anar pujant sense parar amb un plat més petit que el meu i al cap de poc em va agafar allà on jo estava aturat i després de també ell reposar un moment varem continuar tots dos junts. Hi ha un tros més assequible (clar, tot és relatiu segons la condició pròpia), un darrer tram fort al començar el darrer quilòmetre i ja ets dalt. Satisfacció d’ambdós. Ens ho havíem proposat i ho havíem assolit. Un “talladet” per celebrar-ho.

Des d’allà dalt la vista és formidable. Girona a ponent, el Canigó al davant, la badia de Roses a llevant, les Gavarres darrera. El santuari té tots els ingredients decadents d’aquesta mena de llocs en els temps que corren, però és un bon lloc per pujar-hi ja sigui a peu o en bicicleta, per anar-hi a gaudir d’un dia de sortida al camp o per veure el paisatge.

No cal dir que la baixada va ser sensacional, i la "carretereta" de Madremaya fins a Pedrinyà una delícia visual i per les cames.

Mataró, 16 d’agost.