Vaig entrellucar la que va ser Ministre amb els Governs del PP, l’Ana Pastor, per unes noticies que estaven donant a la Televisió. Parlava als periodistes del incendi de Guadalajara i criticava directament al President del Govern Rodríguez Zapatero. Ja està, vaig pensar, ja hi tornem a ser. Vingui o no vingui a tomb es tracta de dir “pestes” de ZP.
El que havia passat havia estat gros: 12.000 Ha de bosc cremades, 11 persones mortes, i una sensació de que els responsables no se’n van sortir, o que van ser sobrepassats. Però la anàlisi dels fets no portava a incriminar al President del Govern. Les competències en aquest tema han estat traspassades a les CCAA i el Govern central sols intervé a demanda d’aquelles, i això sembla que va ser el que va passar en aquest cas.
Però el foc polític ha anat creixent paral·lelament a l’extinció de l’incendi. Els diaris, i els digitals (majoritàriament de la dreta) treien fum. Les tertúlies radiofòniques també. Les declaracions dels líders del PP, virulentes. Fins arribar al lamentable i magnificat incident entre en Rafa Hernández i en Pérez Rubalcaba. El grup del PP va fer una actuació crispada i crispadora a la Diputació Permanent del Congrés, però com que estan sols com ja he explicat reiteradament, no van aconseguir cap de les seves propostes, fet que els va “encabronar” encara més. I a la sortida de la sessió, el diputat del PP, que venia trasbalsat personalment per ser amic de la família d’una de les víctimes del foc, es va passar.
Tot això està passant per que la tensió de la vida política a Espanya no disminueix, ans al contrari, malgrat el temps passat des de les darreres eleccions generals (març de 2004). Qualsevol cosa es destacada, magnificada, presentada com a mostra del desastre a que, segons la dreta (política, mediàtica, social...), ens està conduint l’actual Govern. El que em diuen és que els nostres fèiem el mateix quan manaven ells. I així anem, dons.
Aquest tema, el del incendi de Guadalajara, serveix per qüestionar les competències autonòmiques. En Vicenç Partal, que no és sant de la meva devoció, ja ho ha alertat. Parlant aquesta setmana a Madrid amb correligionaris meus també anaven en la mateixa direcció, malgrat les meves observacions sobre les responsabilitats derivades de les competències que té cada administració. A veure: si hi ha una desgràcia provocada pel mal estat d’unes clavegueres a una ciutat no demanarem responsabilitats al Govern Central, sinó al municipal. Bé, com que això de l’Estat de les Autonomies, en el fons en el fons, no està encara ben paït, els uns a l’hora de la veritat no en volen d’autonomia, mentre que d’altres en volen més del compte (del compte que jo crec, que això és molt subjectiu).
Resultat, que m’afecta personalment, de tot això: La ministre de Medi Ambient ha demanat comparèixer davant la Comissió parlamentaria corresponent (de la que en formo part), i farem sessió el proper 26, dimarts. I avui el Govern aprova un Reial- Decret Llei que vol que sigui convalidat pel Parlament a tota pressa, i ja m’han trucat dient que em reservi el 28, dijous, per que hi haurà Ple. Tot pel soroll mediàtic i la histèria política. Cal demostrar que s’està a sobre dels temes (dels temes que son noticia, vull dir), que es dona resposta immediata, que no es deixa passar res per verd,.... No esperarem a discutir, desapassionadament, en el nou període de sessions, a la tardor, una nova Llei de “Montes” (que no sé si traduir de muntanyes o de boscos, que de totes dues coses deu haver) que és el que hi havia previst. Ni farem un rigorós estudi de per que se’ns cremen els boscos (que cada dia n’hi ha més). Titulars, titulars. Atacs i defenses. Declaracions i polèmiques. Que no decaiga!!
Vaja! enguany Les Santes penjat del Pont Aeri. Però, la feina és la feina.
Mataró, 22 de juliol de 2005.
El que havia passat havia estat gros: 12.000 Ha de bosc cremades, 11 persones mortes, i una sensació de que els responsables no se’n van sortir, o que van ser sobrepassats. Però la anàlisi dels fets no portava a incriminar al President del Govern. Les competències en aquest tema han estat traspassades a les CCAA i el Govern central sols intervé a demanda d’aquelles, i això sembla que va ser el que va passar en aquest cas.
Però el foc polític ha anat creixent paral·lelament a l’extinció de l’incendi. Els diaris, i els digitals (majoritàriament de la dreta) treien fum. Les tertúlies radiofòniques també. Les declaracions dels líders del PP, virulentes. Fins arribar al lamentable i magnificat incident entre en Rafa Hernández i en Pérez Rubalcaba. El grup del PP va fer una actuació crispada i crispadora a la Diputació Permanent del Congrés, però com que estan sols com ja he explicat reiteradament, no van aconseguir cap de les seves propostes, fet que els va “encabronar” encara més. I a la sortida de la sessió, el diputat del PP, que venia trasbalsat personalment per ser amic de la família d’una de les víctimes del foc, es va passar.
Tot això està passant per que la tensió de la vida política a Espanya no disminueix, ans al contrari, malgrat el temps passat des de les darreres eleccions generals (març de 2004). Qualsevol cosa es destacada, magnificada, presentada com a mostra del desastre a que, segons la dreta (política, mediàtica, social...), ens està conduint l’actual Govern. El que em diuen és que els nostres fèiem el mateix quan manaven ells. I així anem, dons.
Aquest tema, el del incendi de Guadalajara, serveix per qüestionar les competències autonòmiques. En Vicenç Partal, que no és sant de la meva devoció, ja ho ha alertat. Parlant aquesta setmana a Madrid amb correligionaris meus també anaven en la mateixa direcció, malgrat les meves observacions sobre les responsabilitats derivades de les competències que té cada administració. A veure: si hi ha una desgràcia provocada pel mal estat d’unes clavegueres a una ciutat no demanarem responsabilitats al Govern Central, sinó al municipal. Bé, com que això de l’Estat de les Autonomies, en el fons en el fons, no està encara ben paït, els uns a l’hora de la veritat no en volen d’autonomia, mentre que d’altres en volen més del compte (del compte que jo crec, que això és molt subjectiu).
Resultat, que m’afecta personalment, de tot això: La ministre de Medi Ambient ha demanat comparèixer davant la Comissió parlamentaria corresponent (de la que en formo part), i farem sessió el proper 26, dimarts. I avui el Govern aprova un Reial- Decret Llei que vol que sigui convalidat pel Parlament a tota pressa, i ja m’han trucat dient que em reservi el 28, dijous, per que hi haurà Ple. Tot pel soroll mediàtic i la histèria política. Cal demostrar que s’està a sobre dels temes (dels temes que son noticia, vull dir), que es dona resposta immediata, que no es deixa passar res per verd,.... No esperarem a discutir, desapassionadament, en el nou període de sessions, a la tardor, una nova Llei de “Montes” (que no sé si traduir de muntanyes o de boscos, que de totes dues coses deu haver) que és el que hi havia previst. Ni farem un rigorós estudi de per que se’ns cremen els boscos (que cada dia n’hi ha més). Titulars, titulars. Atacs i defenses. Declaracions i polèmiques. Que no decaiga!!
Vaja! enguany Les Santes penjat del Pont Aeri. Però, la feina és la feina.
Mataró, 22 de juliol de 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada