21 de juliol, 2005

El Punt

A La Escala, diumenge al matí, compro El Punt. Em donen, és clar, l’edició gironina. A la portada un titular sensacional ( almenys per a mi). “L’Estat anuncia a Sant Miquel de Campmajor més duresa contra l’especulació”. Sort que l’entradeta de sota aclaria la noticia. Es tractava d’un anunci que havia fet la Ministre del habitatge a l’escola d’estiu de la Joventut Socialista de Catalunya que es feia a la població esmentada, que no sé si és del Banyolí.

La dèria editorial d’aquest diari, clarament decantada cap a una posició nacionalista (catalana) extrema, els porta a tenir, suposo, un llibre d’estil que implica escriure d’una manera pintoresca per no fer servir paraules mitològicament rebutjables (per a ells). No, és clar, no es deu poder escriure directament que una Ministre ha dit, ja que això comportaria reconèixer que s’està parlant d’un Govern que no és el nostre Govern, sinó d’un altre Govern, el dels espanyols . Llavors queda més clar posar directament l’Estat ha dit... Però, què és l’Estat? I, sobre tot, qui és l’Estat?. Bé, suposo també, que els que han decidit aquest llibre d’estil, que te moltes altres “perles” semblants, ho tenen clar, i esperen que els lectors ho entenguin, i segurament deu ser així. Si hi ha comunió entre el diari i els seus lectors, “pas problème”, endavant. No sé si amb aquesta política tenen el mercat molt ample, però, nois, fer país té els seus costos que algú deu pagar.

El cert, però, és que la Ministre objectivament és Ministre de tots els que vivim en aquest petit racó de món ja que, agradi o no, ho és d’un Govern del espai geogràfic en el que hi estem inclosos, també agradi o no, i que, a més a més, els que estem aquí hem participat en la seva democràtica elecció. Una altre cosa és la opinió que aquest fet ens mereixi, però això no és informació.

Aquesta posició política te adeptes, es clar, sinó tot això que comento no passaria. Encara que em faig dues reflexions: la primera, geogràficament n’hi ha més d’ella als pobles que a les ciutats, o millor dit, a les poblacions petites que a les grans. Tot una dada sociològica que em sembla rellevant a considerar. I segona, que en el món d’avui, és una posició abocada a la frustració amb els perills de melangia que comporta. O així ho crec jo.

Madrid, 20 de juliol de 2005.