Ja fa temps que hi és aquesta pintada. Està a la tanca d’un solar no gaire lluny de casa, al Camí Ral. Hi toquen aquests llibertaris, que no sé pas si anarquistes.
Els socialistes catalans –no així els espanyols- sempre hem reivindicats unes arrels llibertaries. Més individu i no tant Estat. Autogestió, fer les coses nosaltres mateixos, directament. No hauríem de perdre-les aquestes arrels que certament eren molt fortes a Catalunya. Els totalitarisme no les té, en fugen d’elles.
En el tema financer potser el que hauríem de fer és desenganxar-nos del seu excés. Clar, però, això de fer servir els serveis financers segons les necessitats reals no casa gaire amb el món d’avui en que les necessitats són estimulades, creades i recreades i el sistema financer és clau per satisfer-les.
Però això depèn de cada un de nosaltres. Segons les nostres ambicions, segons les nostres il·lusions, segons els nostres desitjos, potser no en tenim pas prou del que tenim i caiem en mans dels amos dels diners. Millor dit, dels que fan diners amb els diners. Està bé, fins hi tot, pot ser necessari. No podem menystenir-ho del tot. De fet, els sistemes financers han ajudat al progrés de la humanitat. Però hem de ser conscients de que ens hem de posar uns límits, que sobrepassats aquests esdevenim esclaus d’una maquinaria que ens pot aclaparar. Tant individualment com colectivament.
Ah, la història! De Carles V i els seus banquers, a la crisi del deute públic sobirà.
Autogestiona’t!!
Mataró, 27 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada