En Ramon Bassas

En Ramon Bassas ha fet saber que no continuarà a l’Ajuntament després de les eleccions properes del mes de maig. No anirà a les llistes socialistes com venia fent des de fa molt temps.

Era previsible, estava descomptat que passaria. En Ramon porta vint anys a l’Ajuntament. Va entrar, el vaig posar a la llista socialista, l’any 1991. Ha fet tot un procés en el que ha passat per vàries i creixents responsabilitats. Ara és el Primer Tinent d’Alcalde, de fet el número dos de l’administració municipal.

Certament, ho ha tingut difícil en el darrer mandat, però jo posaria la mà al foc per ell. Si la política municipal crema, ell ara està ben socarrimat, tant de cara a certa opinió pública, preferentment adversa, però suposo que també personalment. És part del joc, de la feina. No és un retret, ho dic per experiència. No entenc que quan algú plega després de molts anys hi hagi qui es sorprengui. Hauria de ser absolutament natural. Per quina raó l’assumpció de responsabilitats polítiques a la teva comunitat ha de ser indefinida o molt llarga en el temps? Crec que vint anys a la política local són molts, massa. Jo en vaig fer més, vint i cinc, i sempre -a toro passat, però- me n’he penedit, ho vaig pagar. S’han de prendre decisions, calen actituds a vegades incompreses, sempre s’està a l’aparador, la responsabilitat sempre està a la vista, vius el carrer i al carrer. No passa pas en d’altres professions i activitats amb el grau d’intensitat que en la política local.

Clar que ara hi ha una crisi de “vocacions” per anar a la política. No hi ha gaire gent, preparada, que accepti fer el pas del servei a la seva comunitat. Qui creu que és avantatjós deixar una feina -tant incerta potser avui com la de la política- per anar a una activitat que alguns s’entesten en desprestigiar malgrat la seva evident necessitat? En la que estàs en boca de tothom, poques vegades positivament. En què es paga relativament malament i ets permanentment sospitós. En la que es suporten més tensions de les habituals en l’àmbit familiar i en la que no hi ha gaire xarxa de protecció per a la sortida. En la que hi ha compensacions, però és rar que vagin més enllà de l’àmbit personal si es vol fer la feina honrada i honestament.

Ramon, et vull agrair, primer personalment, el teu treball que vas fer en els anys que vares estar al meu costat. També com a ciutadà, vull agrair-te la teva dedicació a la ciutat durant tants anys. Moltes gràcies, company! Pots anar-te’n satisfet. Sobre tot, t’ho dic per experiència, satisfet amb tu mateix. Oblida, no facis cas, dels mals “rotllos”, un altre handicap de l’exercici de la política, s’acaben esvaint, s’acaben escolant pels desaigües. Cerca nous camins per les etapes que se t’obren al davant. Hi ha molta vida fora de la política local. Aprofita-la.

Del Partit, del nostre Partit, el PSC, l’altra responsabilitat local que tens, en parlarem un altre dia, no és ara el moment. Ja saps, o intueixes, prou bé que en penso.

Aquí ens teniu: Un joveníssim Ramon Bassas entrevistant a l’Alcalde, o sigui jo, fa vint-i-cinc anys al meu despatx.

Madrid, 17 de març.