07 d’agost, 2010

Bicicleta.

Aquesta setmana, molta bicicleta. Diumenge, pujant de La Roca a Sant Bartomeu, crec la més dura pujada des del Vallès cap al Maresme. Esbufegant per la duresa que representa per un ciclista de les meves característiques, en José Mª, company de les meves fatigues (no les seves), em diu: “Pensa que sols el 0,01% dels teus veïns poden dir que pugen aquesta carretera”. Cert, sempre penso en els ciclistes més preparats, per edat o condició física, que ens avancen tranquil·lament, o més còmodament, en aquests trams que a mi em costen moltíssim i no valoro prou l’esforç que representa el que jo pugui arribar al cim de la collada i gaudir de la satisfacció personal d’haver-ho fet.


Ver mapa más grande

Crec que aquesta idea té translació a altres aspectes personals i àmbits col·lectius. Ens enderiem massa pensant en els millors i com atrapar-los, anhel impossible, que no pot ser, i no valorem pas prou el que representa el nostre propi esforç i el que hem arribar a aconseguir amb ell, i Déu n’hi do.

----------------------------

Aquesta altra ruta, el dijous, pujar a Collsacreu, sempre l’havíem fet en sentit de les agulles del rellotge, ahir la varem fer al revés, pujant des d’Arenys de Mar. L’aturada per esmorzar, a El Xeremell de Vallgorguina. Un entrepà deliciós.


Ver mapa más grande

-----------------------------------

Dimarts, varem fer tot una clàssica per nosaltres: El Pollastre i la Vallalta. La companya del Pim, pam, pum, a Sant Cebrià de Vallalta, també ens varen fer un bon entrepà.


Ver mapa más grande

--------------------------------------------

Els altres dies, entre aquestes sortides, una hora de bon matí pel Passeig Marítim de Mataró amunt i avall amb la bicicleta de muntanya, saludant a amics, coneguts i ciutadans que gaudeixen d’aquest espai privilegiat que tenim per fer esport i salud. Tot una satisfacció personal per la feina feta i reconeguda.

--------------------------------------------


Demà, si fa bo, farem pla. Fins a Malgrat de Mar, anar i tornar, a veure “sirenes” arran d’ones. Desprès caldrà oblidar la bicicleta per uns dies, encara que a la tornada del viatge quedarà temps per agafar-la de nou.

Mataró, 7 d’agost.

2 comentaris:

xavier ha dit...

Manel.
Ja que ets un ciclista de pro, i diputat, a veure si es nota que el Govern central recolza la bicicleta, encara que nomes sigui pels efectes positius ( com saps i notes que té )per la salut dels ciutadans, sense parlar de CO2, es clar estem en crisi ... i del soroll,
Perque la tenen oblidada en algun racó de la Moncloa.

Manuel Mas i Estela ha dit...

Gràcies, Xavier, per lo de ciclista de pro, però no. Més aviat de pa sucat amb oli. De veritat creus que és un problema de governants (tot ha de ser un tema de governs)? O, és un tema social? D’acord amb els benèfics efectes que té per a la salut, per això en practico, però les característiques de la nostra orografia, fins i tot la urbana, no ajuden gaire.