Gaudir del Front de Mar (el de la meva ciutat).

“Compte!, que ens faran pagar pel desgast que fem d’aquest espai!” vaig dir a un parell de conegudes que al matí caminaven a pas lleuger per l’escullera del port per fer salut.

“No els ho diguis!” em varen contestar alegres.

Aquest estiu sóc un usuari addicte de l’espai del Front de Mar ("marc" en mataroní): el Passeig Marítim des de la punta de Sant Simó, el Port i les seves instal·lacions, el parc de “les herbes” (que no sé quin nom li han posat) fins a la Procter&Gamble a tocar la riera d’Argentona.

Al matí, amb bicicleta, una hora de pedalar pla amunt i avall son uns 17 km tot veient el sol com es va aixecant per sobre el mar. Al migdia, a la platja del Varador una bona estona, torrant-me a la sorra pentinada cada matí per les màquines de neteja i refrescant-me a les aigües mediterrànies en general clares i netes si no és que hi ha hagut alguna tamborinada que hagi fer baixar les rieres, saltant ones o amb la mar calma. Molts capvespres, caminant a pas lleuger una horeta més, amb el sol posant-se darrera Céllecs dibuixant les siluetes de Burriach i del Montcabrer i alhora veient sortir la lluna sobre el mar per allà on s’havia llevat el sol al matí.

També he aprofitat la variada oferta de bars i restaurants que hi ha. Una beguda a mitja tarda en una guingueta, un pica-pica al començament de la nit per sopar, un arròs per dinar als restaurants del Port –ritual estiuenc-, una copa a mitja nit a la sorra de la platja als “xiringuitos” de temporada (que sense problemes es munten i es desmunten cada any). Al dissabte a la tarda el personal s’afanya a posar més taules en previsió de l’augment de la demanda per anar-hi a sopar.

Sempre, en tots els moments del dia, és un anar i venir tranquil de gent que passeja, fa esport –caminant, corrent, amb patins, en bicicleta- porta a treure el gos, va a pescar, tafaneja o simplement s’aireja i s’hi està. Saludes a coneguts, amics, conciutadans amb els que et creues tot fent ells la seva i tu la teva. Hi portes als amics que estan de pas. Veus les parelles, les que s’estan fent, les noves, les velles, amb infants o sense.

Comentes a pet d’ones que la nostra platja val la pena, que no cal anar-se lluny a cercar-ne de millors, que la vista des de la bocana del port és meravellosa amb el sol baix de matí que es lleva o quant se’n va cap a la fosca. Veus de lluny l’activitat de la ciutat, com es va acabant el Tecnocampus, quan es van encenent els llums del Mataró Parc dominant la ciutat, els de les instal·lacions esportives o com s’enfilen a la carena les urbanitzacions de les afores. Hi ha menys grues ara, penses, però a primera línia darrera el port s’aixequen les del hotel que s’està construint,....

És el gran espai d’esbarjo i de gaudi dels ciutadans/es d’una població laboriosa que se’l mereix i com que el pot tenir l’aprofita. Jo, al menys, així ho faig.

Mataró, 28 d’agost.