Mauritshuis.

Els horaris europeus són força diferents que els nostres. La reunió al matí comença més o menys com aquí però es dina molt aviat, lleuger i a peu dret, i es reprèn la reunió tot seguit, i com va ser el cas que el tema ja no donava per més i s’acaba passades les tres. Hi ha temps, encara, per fer alguna altre cosa, malgrat que cal tenir present que a les cinc de la tarda molts llocs ja tanquen.

(Adrien Coorte)

La Pinacoteca Real Mauritshuis està a tocar allà on estàvem reunits tot just sortint del Binnehof, el recinte central de la vida política parlamentaria holandesa on hi el Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de representants (Tweede Kamer) tancant un pati ocupat pel l’imponent edifici gòtic civil del Ridderzaal (Sala dels Cavallers) les pedres més antigues del qual es remunten al segle XIII.

El museu no és gaire gran però conté un conjunt de peces sensacionals de pintura holandesa dels segles XVI i XVII que no es pot deixar de veure. En poc més d’una hora es pot fer tot el recorregut de la col·lecció permanent que està tota en una sola planta i queda temps per delectar-se en les obres més espectaculars, a més de les més conegudes. “La noia de la perla” de Vermeer, o el seu “Paisatge de Delft”, i la “Lliçò d’anatomia” de Rembrandt o “La Cadernera” de Frabritius. Frans Hals, Van der Weiden, Potter, Holbein, Rubens, Coorte,... Tot una petita meravella.

A la sortida, ja fosc, un petit passeig pel centre comercial de La Haya. Força fred i volves de neu. El sopar també de bona hora. L’endemà al matí de camí a l’aeroport per la tornada el paisatge era ben blanc, de postal.

Mataró, 31 de gener.