Document.

En la carta al Reis d’aquest any vaig demanar l’àlbum d’en Serrat “D’un temps d’un país”, recentment reeditat. Correspon, amb dos CD’s i un DVD, al recital que el cantant va oferir ja fa uns quants anys (el 1996) al Palau Sant Jordi, per Sant Jordi, del seu particular homenatge a la Nova Cançó.

Els Reis van ser complaents amb mi i me’l varen portar.

El volia tenir així (malgrat que en tenia ja una copia en casset que m’havia regalat en José Luis, el que va ser el meu xofer) ja que crec que és tot un document de la música que es va fer a casa nostra en els anys ‘60 i ’70 del segle passat i que pels que llavors érem joves va ser tot una bandera i amb el temps ha esdevingut tot un símbol. Cada generació té els seus referents. De la “Lletania” al “Diguem no!” crec que hi és ben representat tot.






Gràcies, pels videos, a latieta.

“Què s’ha fet d’aquell mar
què s’ha fet de la donzella?
Ja fa temps i temps i temps
que tots som d’una altra mena.

Sí bonic era aquell cant
i bonica aquella lletra
i gloriós aquell passat,
ja no ens plau mirar endarrere.
.........

A la vora de la mar
ara un noi de mans ben netes
ha colgat un mocador
ben endins sota l’arena.”

Josep M. Espinàs, “A la vora de la nit”. 1963.

Mataró, 16 de gener.