48 hores a Holanda.

A la Comissió Mixta per les Relacions amb el Tribunal de Comptes arriba una convocatòria de la celebració d’una conferència inter parlamentaria sobre la millora del rendiment de comptes dels Fons Comunitaris de la U.E. en els Estats membres.

La convocatòria la fa el President de la Comissió de la Despesa Pública (Chair of the Public Expenditure Committee) de la Cambra de Representants (House of Representatives) holandesa. Sembla que aquesta convocatòria deriva dels treballs del Comitè d’enllaç dels Presidents de les Entitats Fiscalitzadores Superiors (Tribunals de Comptes) de la U.E. que va crear -a instàncies del Tribunal de Comptes Europeu- un grup de treball responsable del “desenvolupament de criteris d’auditoria comuns i comparables, adaptats a la regió UE”.

La despesa de la U.E. en un 80% es fa a través dels seus Estats membres i es tracta d’analitzar si és possible una major involucració dels mateixos en el control i rendiment de comptes d’aquesta despesa en lloc de fer-ho des dels organismes de la Unió, és a dir el seu Tribunal de Comptes.

La millora de la gestió i control de la despesa dels fons de la U.E. és cabdal per incrementar la credibilitat del funcionament de la Unió de cara als ciutadans/es com en tota organització democràtica. La idea, amplament estesa, del mal o inadequat ús d’aquests fons a molts Estats de la Unió fa necessari l’aprofundiment del seu control i d’aquí la convocatòria d’aquesta conferència. Els convocats són els Comitès o Comissions parlamentaries de control de la despesa pública dels Estats membres per tal d’intentar produir una declaració en favor de la tasca que es creu urgent per part dels organismes corresponents de cadascun dels Estats.

No hi ha gaire problema en arribar a aquesta declaració tota vegada que és evident el seu sentit, malgrat que desprès les particularitats, procediments, interessos i conscienciació siguin diferents a cadascú dels Estats membres el que comporta realment millor o pitjor compliment en el rendiment de comptes. Sembla que la veu cantant per ara la porten els holandesos, suecs i anglesos i que en punt de mira d’incompliment hi estem els països llatins del Mediterrani: Grècia, Croàcia, Itàlia i Espanya. Res de nou.

Curiosament a la conferència no hi ha representants dels països grans de la Unió (França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia) llevat de nosaltres. La delegació espanyola estava formada per la Presidenta de la nostra Comissió i un representant dels grups parlamentaris que habitualment assisteixen a les nostres sessions.

Les introduccions al tema les varen fer el President del Comitè de Control Pressupostari del Parlament Europeu, Luigi de Magistris, que va evidenciar la seva posició lluitadora contra els aspectes mafiosos del tema que segurament són desconeguts per nosaltres; el maltès, Josef Bonnici, conseller del Tribunal de Comptes Europeu, que ens va manifestar la seva frustració davant l’impossibilitat d’aprovar reiteradament els comptes de la Unió per part del Parlament i l’escassa sensibilitat respecte a aquest fet per part de tothom; també varen fer presentacions un representant de la Cambra de Comptes holandesa i un representant del Comitè de Control de la despesa del Parlament holandès que varen insistir en la necessitat de que els parlaments dels Estats Membres prenguessin la responsabilitat en la rendició del comptes que els són lliurats per la Unió.

Totes les exposicions varen ser complementades amb intervencions de les delegacions participats, entre ells també la nostra en boca de la Presidenta Isabel Pozuelo. Com ja he explicat abans, poca controvèrsia aixeca el tema sobre el paper. Una altra cosa és la seva implementació pràctica i la voluntat política dels Estat membres per rendir comptes adequadament. Aquest és un procés, com el de tot control de la despesa pública al nivell de l’administració que sigui, en el que s’ha d’anar avançant sense defallir per tal de hi hagi un control total, una transparència completa i una explicació fefaent de l’eficàcia de la despesa dels cabals del comú.

A nosaltres ens falta pràctica tant en el tema pròpiament dit com en la posta en comú amb altres col·legues europeus en la matèria.

Com en tota monarquia (encara que com a tal és relativament jove ja que Holanda, o els Països Baixos, va ser una república fins a finals del s. XVIII) el retrat de la Reina és omnipresent. Aquest era el quadre que la representa al vestíbul del hotel on ens varen hostatjar.

Mataró, 31 de gener.