Amb aquesta frase encapçalava la dedicatòria que vaig deixar al llibre d’honor de l’Ajuntament de Canet de Mar dissabte passat amb motiu de la visita que hi vaig fer per acompanyar al Consistori, amablement convidat per l’Alcalde, en la inauguració oficial de les obres de urbanització de la Riera Gavarra que tancaven el projecte d’agençament del centre històric de la localitat.
Certament, cal tenir un projecte estratègic en tota actuació política del àmbit que sigui: ideològic, de gestió, de comunicació, ... En el camp de la gestió és molt evident. La valoració, ara i en el temps, serà feta en funció de l’empremta, o de la petja, que deixi l’actuació, en positiu és clar. Però no cal sols això, cal maldar per aconseguir els propòsits. Poc en farem de somiar si no posem les energies al serveis dels propòsits. Clar que a vegades les coses surten i d’altres vegades es trabuquen i fracassen, però la sort no ve mai sola -algun cop sí, però poques vegades- cal cercar-la i lluitar per ella. I per arribar a coronar el cim de l’objectiu proposat cal disposar de temps per arribar-hi ja que el projectes d’aquesta naturalesa no es fan en un obrir i tancar d’ulls, requereixen temps i paciència per assolir-los, moltes vegades amb la incomprensió dels futurs beneficiaris que d’entrada sols veuen molèsties, primer en el capgirament de la “normalitat” assumida i desprès pels inconvenients que tot canvi genera. Alguna experiència personal en tinc de tot això.
L’agençament del centre històric de Canet, en va explicar l’Alcalde, arrenca de la decisió del soterrament de les rieres que el creuen. Més endavant, de la reforma amb criteris actuals de la seva superfície i el seu funcionament urbà. Paral·lelament, l’espai desaprofitat dels patis de l’Escola de teixits de punt, de la Diputació de Barcelona, dona per una Plaça (de la Universitat) amb un aparcament de cotxes al sota i l’espai per què la Conselleria de Salut aixequi un C.A.P. en el cor de la vil·la. La peatonalització total, a tall de saló urbà, del tram final de la Riera de Sant Domènec ofereix un nou i ben aprofitat espai cívic. Total, se’ns va explicar, més de 22 milions d’euros, aconseguits trucant a les portes de totes les administracions, dels que el municipi canetenc sols n’ha aportat un 5% (més o menys). Tot un èxit d’aquesta administració municipal que ha aconseguit una reforma cabdal que amb els seus propis recursos hagués estat impossible.
La darrera obra, la inaugurada oficialment dissabte amb la presència del Delegat del Govern, s’ha fet amb recursos del Fons Estatal d’Inversió Local, tan criticat per alguns pels seus interessos partidistes o per desconeixement de la realitat local. L’amic Joan Rangel aquest dies se’n fa un fart d’assistir a inauguracions d’obres fetes amb aquest Fons que els Alcaldes han molt ben aprofitat.
Alguns, de mirada curta en aquest terreny, creuen que hagués estat millor que l’Estat hagués fet un Fons per què els Ajuntaments poguessin pagar els seus deutes amb proveïdors sense donar-se compte que això hagués representat premiar la mala administració (ja que seria pagar dèficits) front les possibilitats d’accions de millora urbana que és el que s’ha fet amb el F.E.I.L ’09. (del d’aquest any 2010 alguna crítica crec que es pot fer en la utilització per despesa corrent que ve a compensar els menors ingressos corrents que ara tenen les administracions, fet al que han d’adaptar-se i no buscar qui els ajudi des de fora, però aquesta és una altra història del ploraner municipalisme que tenim).
Cal felicitar a l’Alcalde, en Joaquim Mas, al seu equip i al Consistori per la transformació que ha dut a terme amb aquest projecte. Ara, cal aixecar el cap i tornar a mirar endavant. Cap a aconseguir un altre projecte.
Mataró, 12 de gener de 2010.
1 comentari:
Efectivament, s'ha fet trucant a les portes de moltes administracions, s'ha aconseguit fruit del bon treball de l'equip de Govern amb l'alcalde al capdavant. Així, hem fet realitat un dels somnis del nostre poble.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada