Data de caducitat.

Cullera! Sols dues hores més tard de penjar la darrera entrada, Déu Nostre Senyor va anunciar la data del Judici Final. Serà el 20 de novembre.

S’escurcen així les expectatives que com a molt aviat avien donat la data del 27 de novembre en el cas d’eleccions anticipades. En realitat, l’avançament és d’uns quatre mesos, sis, si s’hagués volgut estirar fins a l’extrem.

S’acabarà així una legislatura marcada per la crisi econòmica i els intents de lluitar per superar-la. Impossible. Tot s’ha capgirat. S’ha obert un període nou en l’economia. Per molt que es digui, no es tracta sols de tornar a créixer, sinó de replantejar-nos com intentar mantenir el que hem assolit. Consegüentment també, s’obre un temps nou per la política. Quantes coses s’hauran de posar en qüestió! Compte!, que amb les obligades reformes no emprenguem un camí de retrocés. Alguns bé prou ho voldrien, altres no s’adonen que inconscientment ens hi poden abocar. No sé pas si la campanya electoral servirà per fer-ho entendre, però és una oportunitat. Encara que tal com va tot avui en dia…

Possiblement no tenia gaire sentit intentar perllongar la situació. Amb una eixordadora cridòria interna i externa contraria, sense recolzaments socials i gaire bé tampoc polítics, quin sentit tenia tramitar un pressupost del que tothom blasmaria? No ho demanàveu?, doncs aquí ho teniu. Ara la paraula als ciutadans i ciutadanes. Pareu, no emprenyeu més, i ateneu-vos, atinguem-nos, als resultats que donin les urnes. Atenció, ciutadans/es!: Vostra és ara la paraula. Penseu-vos-ho bé.

Personalment ja tinc data de caducitat en la feina actual i probablement en l’activitat política pública: el 26 de setembre. Em queden menys de dos mesos. A la tornada de vacances, una Comissió i dos Plens, amb alguna activitat marginal de tancament. Després,… començar a “liquidar” les piles de papers i documents acumulats que ja no tindrà sentit guardar, i obrir una nova etapa de la vida.

No vaig anar errat en desllogar l’apartament de Madrid per a final d’aquest mes. Dilluns que ve anirem a aixecar el "campament" i recollir les pertinences pròpies del que ha estat la meva llar mitja setmana cada setmana als darrers anys. Adéu!, Carrera de San Jerónimo, 44.

Ha estat molt bonic mentre ha durat. I ha durat molt. D’ara en endavant, si no hi ha ningú que pensi que encara puc ser útil en alguna cosa, a veure i viure.

Mataró, 30 de juliol.