Les xifres dels PGE maregen. Tan el total com els components, tot són cents i milers. Però anem a pams. Clarifiquem una mica de què parlem.
Quan parlem del total, no és el mateix el Pressupost de l’administració General de l’estat (AGE), del consolidat de tots els ens que la composen que és molt més gran (inclou a més els organismes autònoms, la Seguretat Social i altres organismes). I no cal confondre aquest consolidat de la suma de les administracions de l’Estat, de les tres que el composen, la central, la autonòmica i la local. En l’AGE el total no vol dir que tot en disposi directament, ja que inclou una quantitat importat en concepte de transferències a les altres dues administracions territorials. Si que administra els ingressos, però no les despeses. Per tant analitzar els primers pot comportar una consideració diferent del anàlisis de les segones.
Unes consideracions semblants podem fer respecta la comparació i variació (en general creixement) respecte a altres exercicis. Es compara pressupost contra pressupost, el que no vol dir que es compari respecte al que passa en realitat. Les liquidacions dels pressupostos es coneixen amb molt retard, a tall de d’exemple aquesta setmana passada el Congrés ha aprovat la liquidació del exercici del 2004, i d’aquí dues començarà a discutir el pressupost del 2008. Què lluny queden en aquest sentit les administracions, especialment la central, respecte a l’empresa privada i no cal dir les entitats financeres. Les previsions de despeses són limitatives, és el sostre que poden assolir. Les d’ingressos son orientatives, ni pot haver més o menys. D’aquí que les previsions de superàvits o dèficits puguin variar.
Una altra consideració podem fer respecte a la presentació de les xifres, tan dels ingressos com de les despeses. Una primera separació entre les operacions no financeres i les financeres: per entendre’ns, les segones són les que venen de, o són com, o van al sistema d’entitats financeres, i les primeres de, o a particulars, empreses o d’altres administracions. Una segona separació, entre les operacions corrents, les ingressos i les despeses habituals i continuats que serveixen per la marxa quotidiana i que no s’acumulen, i les operacions de capital, els corresponents a aquells que queden com a fons patrimonial, es a dir són inventariables.
Més consideracions, en el cas de les despeses habitualment es classifiquen de formes diverses: per capítols de conceptes (personal, compres, interessos, transferències,...), per polítiques (n’hi establertes 26 en 5 àrees), per òrgans de despesa (institucions, ministeris, entitats territorials,...)
Anem-hi, doncs!
El pressupost consolidat del Estat per a 2008, presentat a discussió pel Govern, puja en quan a despeses totals a 349.414.520.000,- euros. (les presentacions es fan en milions d’euros, però per visualitzar la magnitud hi col·loco tots els zeros). És clar que si ho traduïm en les antigues pessetes (els grans mai deixarem de fer-ho per entendre’ns millor) la xifra és més o menys de 58.235.753.000.000,- , més de 58 bilions de ptes.!!!
A partir d’aquí, ja os podeu imaginar que tot és a l’engròs. Un primer quadre (que encara ens diu poques coses):
Quan parlem del total, no és el mateix el Pressupost de l’administració General de l’estat (AGE), del consolidat de tots els ens que la composen que és molt més gran (inclou a més els organismes autònoms, la Seguretat Social i altres organismes). I no cal confondre aquest consolidat de la suma de les administracions de l’Estat, de les tres que el composen, la central, la autonòmica i la local. En l’AGE el total no vol dir que tot en disposi directament, ja que inclou una quantitat importat en concepte de transferències a les altres dues administracions territorials. Si que administra els ingressos, però no les despeses. Per tant analitzar els primers pot comportar una consideració diferent del anàlisis de les segones.
Unes consideracions semblants podem fer respecta la comparació i variació (en general creixement) respecte a altres exercicis. Es compara pressupost contra pressupost, el que no vol dir que es compari respecte al que passa en realitat. Les liquidacions dels pressupostos es coneixen amb molt retard, a tall de d’exemple aquesta setmana passada el Congrés ha aprovat la liquidació del exercici del 2004, i d’aquí dues començarà a discutir el pressupost del 2008. Què lluny queden en aquest sentit les administracions, especialment la central, respecte a l’empresa privada i no cal dir les entitats financeres. Les previsions de despeses són limitatives, és el sostre que poden assolir. Les d’ingressos son orientatives, ni pot haver més o menys. D’aquí que les previsions de superàvits o dèficits puguin variar.
Una altra consideració podem fer respecte a la presentació de les xifres, tan dels ingressos com de les despeses. Una primera separació entre les operacions no financeres i les financeres: per entendre’ns, les segones són les que venen de, o són com, o van al sistema d’entitats financeres, i les primeres de, o a particulars, empreses o d’altres administracions. Una segona separació, entre les operacions corrents, les ingressos i les despeses habituals i continuats que serveixen per la marxa quotidiana i que no s’acumulen, i les operacions de capital, els corresponents a aquells que queden com a fons patrimonial, es a dir són inventariables.
Més consideracions, en el cas de les despeses habitualment es classifiquen de formes diverses: per capítols de conceptes (personal, compres, interessos, transferències,...), per polítiques (n’hi establertes 26 en 5 àrees), per òrgans de despesa (institucions, ministeris, entitats territorials,...)
Anem-hi, doncs!
El pressupost consolidat del Estat per a 2008, presentat a discussió pel Govern, puja en quan a despeses totals a 349.414.520.000,- euros. (les presentacions es fan en milions d’euros, però per visualitzar la magnitud hi col·loco tots els zeros). És clar que si ho traduïm en les antigues pessetes (els grans mai deixarem de fer-ho per entendre’ns millor) la xifra és més o menys de 58.235.753.000.000,- , més de 58 bilions de ptes.!!!
A partir d’aquí, ja os podeu imaginar que tot és a l’engròs. Un primer quadre (que encara ens diu poques coses):
Quadre 1. Distribució de les despeses per capítols (en milions d’euros)
Comentaris sobre aquets quadre:
1. El 59,-% són transferències a altres administracions (principalment la Seguretat Social i les Administracions territorials) el que indica l’existència de agents desconcentrats i descentralitzats en la gestió de la despesa i la seva importància.
2. El 10,-% de passius financers que és l’amortització del Deute, el retorn de capital que ens han deixat anteriorment. Vaja! Les lletres del cotxe i el rebut de l’hipoteca. Una relació molt correcte respecte el total.
3. El 9,-% en despeses de personal. Les despeses del personal de l’AGE no són pas cap quantitat destacada, encara que val a dir que el gruix important ja està en mans de les CCAA i les CCLL.
4. el 7.1% en préstecs que l’Estat fa a d’altres administracions, però també a empreses i particulars, per exemple principalment per I+D+i, o als joves per estudis i habitatge entre d’altres.
5. el 4,8% en pagament d’interessos, bàsicament del Deute. L’evolució dels tipus d’interès a nivell mundial i la solvència del nostre Deute condicionen el seu volum final.
6. El 4,-% en inversions real, més el 2,8% en transferències de capital a d’altres administracions, empreses i particulars que directa o indirectament augmenten el capital fix que disposa el país.
2. El 10,-% de passius financers que és l’amortització del Deute, el retorn de capital que ens han deixat anteriorment. Vaja! Les lletres del cotxe i el rebut de l’hipoteca. Una relació molt correcte respecte el total.
3. El 9,-% en despeses de personal. Les despeses del personal de l’AGE no són pas cap quantitat destacada, encara que val a dir que el gruix important ja està en mans de les CCAA i les CCLL.
4. el 7.1% en préstecs que l’Estat fa a d’altres administracions, però també a empreses i particulars, per exemple principalment per I+D+i, o als joves per estudis i habitatge entre d’altres.
5. el 4,8% en pagament d’interessos, bàsicament del Deute. L’evolució dels tipus d’interès a nivell mundial i la solvència del nostre Deute condicionen el seu volum final.
6. El 4,-% en inversions real, més el 2,8% en transferències de capital a d’altres administracions, empreses i particulars que directa o indirectament augmenten el capital fix que disposa el país.
7. Existeix un capítol, el V, destinat a cobrir contingències i imprevistos d’un 1,-%. Res, uns 580 mil milions de les antigues pessetes.
Mataró, 5 d’octubre.
Mataró, 5 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada