Me l’he baixar i n’he fet una primera lectura. Caldrà aprofundir-la. En general no m’ha semblat malament, llevat -a primer cop d’ull- del tema del grup parlamentari propi a Madrid. Ja ho he explicat. Crec que aquest tema és un moviment estratègic que de sols pot culminar, si cal, de forma positiva pels socialistes, d’aquí i d’allà, desprès de moltes aproximacions tàctiques que –en la meva opinió- fa temps que no es fan.
La sorpresa de la meva ubiqüitat. Un company dels serveis de premsa del GPS entra al meu despatx per dir-me que m’ha vist ressenyat com assistent a l’acte del Nou Cicle.
Es tracta d’un d’aquests mitjans que adapten la realitat als seus desitjos i als seus interessos. No és informació sinó manipulació. Els deu venir bé fer-me sortir per utilitzar-me. No, no hi era. Segurament si hagués estat a casa m’hi hagués acostat a l’acte, tinc interès en el debat, però, impossible, estava a 600 km de distància. Manipulació de la notícia. Instrumentalització d’una forçada imatge.
Aquest és el drama del debat polític avui i aquí. Els mitjans, molts mitjans, sols estan per fer “merder”, i així fan bullir l’olla, la seva olla podrida. Així ens va. Rebaixem el seu paper. Ni cas. Oblidem-los. Cal bastir, però, els nostres medis per arribar a la gent. No els nostres propis mitjans, sinó els nostres propis medis, amb una barreja de formes antigues i de les més actuals. Possibilitats n’hi ha. Aquest també és un punt de la renovació que cal en la pràctica política, de renovació profunda.
Madrid, 23 de febrer.