Actualitzant dades-4. El P.I.B. Sortim!?

Aquests és la darrera gràfica recentment publicada de les taxes de les variacions interanuals percentuals del P.I.B. que correspon al final de 2010. Desprès de les brutals caigudes del 2008 i del 2009, amb el punt més baix en el 2on. Trimestre del 2009, assistim a una continuada recuperació d’aquesta taxa de mesura.

Algunes consideracions:

1. La coneguda, per ja explicada altres vegades, correlació amb l’evolució del conjunt europeu. Varem caure una mica menys i ens costa una mica més de recuperar-nos. Malgrat tot, no seguim una evolució en sentit diferent.
2. Sí cal advertir d’aquesta última referència que mentre al conjunt europeu hi ha un estancament des de la meitat de l’any passat, en el cas espanyol es manté la recuperació.
3. La diferència és molt gran entre els nostres registres i els del conjunt? Segurament sí, més pels desitjos de superar la dramàtica situació de l’atur que per la pura realitat econòmica. 2% front a 0,6%. Però, si observem les diferències de l’any 2005 (positives per Espanya), o les diferències en el punt més àlgid (baix) de la crisi, al començament del 2009 (també positives per nosaltres), tampoc és tant gran.
4. Alemanya torna a ser la locomotora d’Europa amb un creixement del 4%, molt lluny de tots els altres components de la U.E. Veurem si es mantindrà. Aquesta dada és bona per nosaltres tota vegada que dóna bones perspectives per la nostra indústria turística. Mallorca, per exemple.
5. En quan als components del creixement. Destacar la recuperació de la demanda privada respecte a les fortes caigudes de l’any 2009. Mentre que la situació és inversa a la demanda de les Administracions Públiques com correspon a l’ajustament fiscal del 2010 respecte a les politiques expansives (Plan E) del 2009. Recuperació titubejant, però recuperació, de la formació bruta de capital el 2010, front als brutals enfonsaments del 2009. El manteniment de la continuada davallada de la construcció (-11,9% el 2009 i -10,6% el 2010). Forta recuperació de les exportacions (+10,5%).

Ara bé, què implica l’evolució d’aquesta taxa en termes absoluts? Doncs que l’escala que es va anar construint des del 2000, pujant cada any un esglaó, s’estronca i retrocedeix dos esglaons el 2008 i el 2009, retornant al nivell de 2006 i que ara estem allà mateix (un 23,14% més que a l’any 2000). Estem en un replà, tal com ja vaig posar de manifest temps enrere.

Vaja, que si no fos per les xifres de l’atur, i aquest és un altre tema, podríem dir que hem sortit del forat.

Article positiu, ahir, el de Miguel Boyer a El País.

Mataró, 18 de febrer.