Possiblement avui ha estat el darrer dia de la teva vida laboral. Bé, cert, oficialment no plegaràs fins dilluns que ve, però t’han dit que t’agafis ja els dies de vacances que et pertoquen i per tant ja està, realment s’ha acabat.
Vas començar a treballar de ben jove. Tenies catorze anys. Redéu! Que n’han passat de coses des d’aquells anys. ¡Com ha canviat el món! Ara, fins i tot a nosaltres, se’ns fa molt gros, inconcebible aquí, treballar a aquella edat. Llavors era normal, varem ser pocs els que ens en lliurarem per tenir el privilegi de fer estudis.
Desprès, quaranta anys allà mateix. En un lloc de responsabilitat. Has estat discreta, molt discreta, en puc donar fe. Deus haver estat eficient ja que mai t’han retret res. Has estat complidora. Puntual, sense baixes, llevat de les maternitats, predisposada. Crec que has gaudir de la feina. Pots estar-ne ben orgullosa.
Ara t’ha molestat un punt que quasi bé d’avui per demà t’hagin fet fora. Bé, ja ho sabies i ho havies acceptat. Però, un xic per melangia, un xic per dignitat t’ha sabut greu aquestes presses. És el món d’avui. La melangia i la dignitat ja no es porten, i així ens va. En el fons és allò que en dèiem consciència de classe. Vés, quin concepte...!
Venies de família treballadora. El pare era encarregat, tot el dia entre les màquines. La mare, imprevisiblement vídua, va haver de tornar a la fàbrica. Sols teníeu el vostre treball i la consciència d’aquest fet. Ells l’exerciren amb dignitat i t’ho ensenyaren, com crec que has sabut transmetre tu mateixa. Potser sí que ara ja no es porti tant, però és el teu principal patrimoni. El principal patrimoni dels treballadors. ¡Quin món el d’avui en que es poden perdre principis tan elementals com aquests!
T’espera, desitjo, encara molt camí a fer. Sense tantes servituds, amb noves il·lusions que estan al caure, amb ganes de viure. Aprofita-ho, t’ho has ben guanyat. Espero poder acompanyar-t'hi. Gràcies pel teu exemple. Felicitats.
Vas començar a treballar de ben jove. Tenies catorze anys. Redéu! Que n’han passat de coses des d’aquells anys. ¡Com ha canviat el món! Ara, fins i tot a nosaltres, se’ns fa molt gros, inconcebible aquí, treballar a aquella edat. Llavors era normal, varem ser pocs els que ens en lliurarem per tenir el privilegi de fer estudis.
Desprès, quaranta anys allà mateix. En un lloc de responsabilitat. Has estat discreta, molt discreta, en puc donar fe. Deus haver estat eficient ja que mai t’han retret res. Has estat complidora. Puntual, sense baixes, llevat de les maternitats, predisposada. Crec que has gaudir de la feina. Pots estar-ne ben orgullosa.
Ara t’ha molestat un punt que quasi bé d’avui per demà t’hagin fet fora. Bé, ja ho sabies i ho havies acceptat. Però, un xic per melangia, un xic per dignitat t’ha sabut greu aquestes presses. És el món d’avui. La melangia i la dignitat ja no es porten, i així ens va. En el fons és allò que en dèiem consciència de classe. Vés, quin concepte...!
Venies de família treballadora. El pare era encarregat, tot el dia entre les màquines. La mare, imprevisiblement vídua, va haver de tornar a la fàbrica. Sols teníeu el vostre treball i la consciència d’aquest fet. Ells l’exerciren amb dignitat i t’ho ensenyaren, com crec que has sabut transmetre tu mateixa. Potser sí que ara ja no es porti tant, però és el teu principal patrimoni. El principal patrimoni dels treballadors. ¡Quin món el d’avui en que es poden perdre principis tan elementals com aquests!
T’espera, desitjo, encara molt camí a fer. Sense tantes servituds, amb noves il·lusions que estan al caure, amb ganes de viure. Aprofita-ho, t’ho has ben guanyat. Espero poder acompanyar-t'hi. Gràcies pel teu exemple. Felicitats.
Madrid, 21 de febrer.
1 comentari:
Gràcies per les teves paraules. Amb la afortunada excepció de que la meva mare encara no és vidua, amb la resta em sento plenament identificada, fins i tot amb l'acomiadament. És tot un detall que sense haver passat per aquesta experiència, tinguis la sensibilitat de fer un reconeixement públic a la nostra situació, tant, malauradament, extensa avui dia.
Publica un comentari a l'entrada