21 d’octubre, 2007

Ànims, Pasqual!

Darrerament m’havia distanciat molt de tu. Del que deies i del que feies. Aquest blog n’és testimoni. Deu ser normal que la gent evolucioni en ones diferents.

Havia col·laborat molt amb tu quan tots dos érem alcaldes. Jo des de la meva modesta figura a Mataró i a la Federació de Municipis, tu des de la talaia olímpica al Cap i Casal. Som col·legues de professió, economistes, i vaig estar darrera teu en les “batalles” de la hisenda municipal, en el 25/25/50, que vam defensar tant de temps, especialment a les Espanyes, a les Assembles de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i als Congressos del PSOE.

I som companys de molt lluny. Del temps de Convergència Socialista, ja fa més de trenta anys. I el recorregut no s’acaba.

Ara has anunciat que tens una malaltia complicada i que t’hi vols enfrontar amb la tossuderia que t’ha caracteritzat. Molta sort i ànims, Pasqual, col·lega, company.

Mataró, 21 d’octubre.